Amanuense

Amanuense

Tipus d'ocupació	clergue i ocupació de serveis

Amanuense (Amanuensis o Ad manum servus) fou antigament, en l'època romana, un esclau o llibert l'ofici del qual era d'escriure cartes i altres coses per encàrrec del seu amo o patró. Tanmateix, el terme també s'utilitza per a fer referència als escribes de manuscrits d'èpoques anteriors, així com actualment a qualsevol persona que escriu per còpia o per dictat.

Copista és el mot que designa qui reprodueix llibres a mà. D'aquí el seu sinònim, amanuense. Destaca la seva tasca en la difusió del llibre fins a l'aparició de la impremta de tipus mòbils en el món occidental, a mitjan segle xv. Un copista experimentat era capaç d'escriure de dos a tres folis per dia. Escriure un manuscrit complet ocupava diversos mesos de treball. Això només pel que fa a l'escriptura del llibre, que posteriorment havien d'il·lustrar els il·luminadors, o encarregats de dibuixar les miniatures i caplletres miniades (de minium, en llatí, substància que produïa el color vermell de la tinta, el més habitual en aquestes il·lustracions), en els espais en blanc que deixava el copista.

Els estris més habituals que utilitzava el copista eren: penna (la ploma o penol), rasorium o cultellum (raspador) i atramentum (tinta).

La tècnica emprada era de subjectar el penol amb la mà dreta i el raspador amb l'esquerra, que li servia tant per a corregir els errors en l'escriptura com per a esmenar les irregularitats (arrugues, desperfectes) del pergamí, vitel·la o paper, aquest últim usat a Catalunya a partir del segle xiii.^[1]