Armorial

Un armorial (anglès: roll of arms, armorial; castellà: armorial, libros de armería; francès: armorial; italià: stemmario) és un recull d'escuts d'armes. Molts heraldistes utilitzen aquest terme per indicar qualsevol col·lecció d'escuts, tant si es compon d'imatges soles com de blasons sols o d'ambdós elements. Tanmateix, més correctament, només la col·lecció completa d'escut i blasó es pot definir com a armorial, mentre que les col·leccions d'imatges s'haurien de descriure com a col·leccions d'escuts i les col·leccions de blasons com a blasonaris.

Armorial de Gelre

En heràldica, apareix com un registre, taula o diccionari (per ordre alfabètic), que estableix una correspondència entre una llista de cognoms o comunitats senceres, històricament existides (actuals, o desaparegudes), i els armorials, és a dir, les imatges figuratives que els simbolitzen. Alguns armorials antics estan il·lustrats, mentre que d'altres es limiten a una descripció en paraules, no il·lustrada, que s'anomena blasonament.

Els escuts medievals, elaborats fins al segle xvi, han estat considerats universalment des de fa temps pels especialistes del sector com la principal font primària a la qual es refereixen per a l'estudi historiogràfic de l'heràldica.[1][2][3]

L'escut, a més de la descripció il·lustrada i textual de l'emblema (o escut), pot aportar una possible explicació de la seva elecció, els llocs geogràfics on consta un cognom. Els cognoms presents a l'armorial es relacionen amb famílies d'origen antic i nobiliari, a les quals, com a confirmació independent de l'armorial, també és possible trobar topònims com palaus, galeries, capelles i esglésies cristianes. Per exemple, hi ha armorials de famílies nobles, del patriciat, dels exèrcits, i de les genealogies episcopals del clergat catòlic i protestant.

Els armorials catalans més antics ja són del segle xvi (cal destacar especialment el conservat a Salamanca o el Tamborino, guardat a Tolosa de Llenguadoc), bé que són fonamentals de cara a l'estudi de l'heràldica medieval.[4]

  1. Pastoureau, Michel. Traité d’heraldique (en francès), 1979, p. 255. 
  2. Riquer, 1983, p. 59.
  3. Juan José Martinena Ruiz (introducció, estudi i notes). Libro de armería del Reino de Navarra (en castellà), 1982, p. 25. 
  4. Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 33 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris; 284). ISBN 84-297-4706-0. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search