Ascetismu

El filósofu meditando, de Rembrandt.

L'ascetismu[1] ye la doctrina filosófica y relixosa que busca purificar l'espíritu per mediu de la negación de los placeres materiales o astinencia; al conxuntu de procedimientos y conductes de doctrina moral que se basa na oposición sistemática al cumplimientu de necesidaes de diversa índole que va depender, en mayor o menor midida, del grau y orientación de que se trate.

En munches tradiciones relixoses, l'ascética ye una manera d'accesu místicu. La mayoría de los sistemes ascéticos refalguen les necesidaes fisiolóxiques del individuu por considerales d'orde inferior. N'Occidente, les primeres doctrines ascétiques surdieron na antigua Grecia. Sicasí, esti tipu de práutiques yá yeren milenaries n'Oriente.

L'ascetismu algamó'l so mayor espardimientu al incorporase a sistemes relixosos como'l budismu, el cristianismu y el islamismu.

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: ascetism

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search