Baraka

La baraca (de l'àrab: بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’^[1]) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper.^[2]^[3]

La baraca pot trobar-se dins d'objectes físics, llocs i persones, com els elegits per Déu. Es troba relacionada, principalment amb una persona específica o per a certes coses en un lloc des del qual es pot transmetre a altres persones. Aquesta força s'inicia fluint directament de Déu sobre la creació que és digna de baraca.^[2] Aquestes creacions dotades de baraca poden transmetre el flux de baraca a altres creacions de Déu, bé a través de proximitat física, bé a través de l'adhesió a les pràctiques espirituals del profeta islàmic Mahoma. Déu és l'única font de baraca i té el poder de concedir i denegar la baraca.

Existeixen santuaris associats a la tomba d'algú considerat sant, ja que és posseïdor de baraca.

↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "برك". ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ ^2,0 ^2,1 Colin, G. S. «Baraka.». Encyclopaedia of Islam. Brill Online. [Consulta: 9 març 2016].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Nasr, Seyyed Hossein. Sufi Essays. Chicago: ABC International Group, Inc., 1999.

[1] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "برك". ISBN 978-84-412-1546-7.

[Colin_1-2] 2,0 ^2,1 Colin, G. S. «Baraka.». Encyclopaedia of Islam. Brill Online. [Consulta: 9 març 2016].^{[Enllaç no actiu]}

[3] Nasr, Seyyed Hossein. Sufi Essays. Chicago: ABC International Group, Inc., 1999.

[1]

[2]

[3]