Biomassa

La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos. La biomassa utilitzada com a font d'energia pot incloure material vegetal d'origen agrícola, provinent de conreus destinats específicament a aquesta finalitat o de subproductes o restes d'altres cultius, biomassa d'origen forestal (llenya sobretot), i productes o subproductes d'origen animal, com els fems. L'energia de la biomassa sol utilitzar-se per al seu aprofitament com a energia tèrmica o, indirectament, per a la generació d'energia elèctrica. A vegades s'inclou també en la biomassa l'obtenció d'energia a partir de residus urbans com la incineració de les deixalles domèstiques o industrials, o la seva metanització i posterior combustió. Finalment altres formes de biomassa són el biogàs i els biocarburants, com el bioetanol i el biodièsel.^[1]

El terme biomassa s'utilitzà originàriament en l'àmbit de l'estudi ecològic dels ecosistemes naturals, per a referir-se a total dels organismes vius existents en una comunitat o en un ecosistema, mesurats com la massa d'aquests, a la qual sovint s'afegia també la matèria orgànica no viva, utilitzable com a font d'energia per a l'activitat biològica.^[2]^[3]^[4]

En termes energètics, s'utilitza com energia, com és el cas de la llenya, dels olis per produir biodièsel, del agroalcohol, del biogàs i del bloc sòlid combustible. No es considera renovable perquè el seu cicle de regeneració és més llarg que el seu temps de consum. A més, pel seu baix poder calorífic, produir biomassa necessitaria moltes hectàrees de plantacions que caldria llevar a cultius per a aliments o acaparar més terreny salvatge.

La biomassa pot ser usada en petites quantitats com a producte de reciclat de residus, com ocorre amb el biogàs (metà) obtingut de les escombraries orgàniques o amb el petroli blau per a fer baixar el diòxid de carboni emès per cimenteres i altres indústries. Tanmateix, la biomassa no pot ser mai una font principal d'energia, ja que seria absurd haver de produir quantitats molts majors d'escombraires només per a poder obtenir-la. A més, faria falta la superfície total d'uns quants planetes Terra només amb els conreus de biomassa necessaris per a substituir l'energia obtinguda actualment pels combustibles fòssils.^[5]^[6]

↑ «Biomassa i residus renovables». Institut Català d'Energia (ICAEN). Arxivat de l'original el 2015-01-16. [Consulta: 11 gener 2015].
↑ Terradas, Jaume. Ecologia d'avui. 3a ed.. Barcelona: Teide, 1979, p. 27. ISBN 9788430782147.
↑ «Biomassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ «Biomassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Après le pétrole. La nouvelle économie écologique, d'Élise Rebut i Ludovic François. Ed. Ellipses. ISBN 978-2-7298-5212-2 (francès)
↑ Les agrocarburants, mythe ou réalité? article de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a Dévelopement durable, núm. 1, octubre de 2007 (francès)

[:0-1] «Biomassa i residus renovables». Institut Català d'Energia (ICAEN). Arxivat de l'original el 2015-01-16. [Consulta: 11 gener 2015].

[2] Terradas, Jaume. Ecologia d'avui. 3a ed.. Barcelona: Teide, 1979, p. 27. ISBN 9788430782147.

[3] «Biomassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[4] «Biomassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[eliserebut-5] Après le pétrole. La nouvelle économie écologique, d'Élise Rebut i Ludovic François. Ed. Ellipses. ISBN 978-2-7298-5212-2 (francès)

[dambrine-6] Les agrocarburants, mythe ou réalité? article de F. Dambrine i P. Sylvestre publicat a Dévelopement durable, núm. 1, octubre de 2007 (francès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]