Back بوزكوكس ARZ Бъзкокс (група) Bulgarian Buzzcocks Breton Buzzcocks Czech Buzzcocks Welsh Buzzcocks Danish Buzzcocks German Buzzcocks Greek Buzzcocks English Buzzcocks Spanish

Buzzcocks

Infotaula d'organitzacióBuzzcocks
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1976, Bolton Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1976 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficI.R.S. Records
United Artists Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock Modifica el valor a Wikidata
Obres destacables
Format per
Pete Shelley (1976–2018)
Steve Diggle (1976–)
Danny Farrant (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbuzzcocks.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1565871 Facebook: buzzcocksofficial Twitter (X): Buzzcocks Youtube: UCBkWN-TrMTbV4kd5vaD9NWA Spotify: 2DxlS3lTLFIq70S7ap5H3y iTunes: 468584 Last fm: Buzzcocks Musicbrainz: 31e9c35b-2675-4632-8596-f9bd9286f6c8 Songkick: 351352 Discogs: 40332 Allmusic: mn0000629564 Deezer: 2485 Modifica el valor a Wikidata

Buzzcocks és una grup anglès de punk rock format a Bolton l'any 1976.[1] És considerat una influència fonamental en l'escena musical de Manchester i en el desenvolupament del moviment punk.[2] Va assolir l'èxit comercial amb senzills que van fusionar la manera de compondre del pop amb l'energia i la rapidesa del punk rock. Aquests senzills es van aplegar a Singles Going Steady, un àlbum recopilatori descrit pel periodista i crític musical, Ned Raggett, com una «obra mestra del punk».[3]

Howard Devoto i Pete Shelley van triar el nom de «Buzzcocks» després de llegir el titular It's the Buzz, Cock! en una ressenya de la sèrie de televisió Rock Follies a la revista Time Out. El buzz és l'emoció de tocar a l'escenari i cock significa «amic» en l'argot anglès. Van considerar que captava l'emoció de l'escena punk naixent, a més de tenir connotacions sexuals humorístiques.[4]

Devoto va deixar la banda el 1977[5] i Shelley es va convertir en el cantant i compositor principal. Després de publicar tres àlbums, a més de Singles Going Steady, la banda es va separar el 1981 arran d'una disputa amb el seu segell discogràfic d'aleshores. Més endavant, Buzzcoks es va reunir el 1989 i va publicar sis àlbums més. Malgrat que Shelley va morir el 2018,[6] el grup s'ha mantingut en actiu amb Steve Diggle, el guitarrista i cofundador de la banda, com a cantant.[7]

  1. ↑ Erlewine, Stephen Thomas. «Buzzcocks – Music Biography, Credits and Discography : AllMusic». AllMusic. Arxivat de l'original el 29 September 2012. [Consulta: 1r setembre 2012].
  2. ↑ Castells, Joan. «Buzzcocks du la intensitat del seu punk al primer concert de Sant Sebastià 2004». dBalears, 16-01-2004. [Consulta: 18 gener 2023].
  3. ↑ Raggett, Ned. «Singles Going Steady – Buzzcocks : Songs, Reviews, Credits, Awards : AllMusic». AllMusic. Arxivat de l'original el 28 September 2012. [Consulta: 1r setembre 2012].
  4. ↑ Gimarc, George. Punk Diary: The Ultimate Trainspotter's Guide to Underground Rock 1970–1982. Backbeat Books, 2005, p. 27. ISBN 0-87930-848-6. 
  5. ↑ «Howard Devoto on why it's the right time for a Magazine reunion» (en anglès). the Guardian, 12-12-2008. [Consulta: 23 juny 2022].
  6. ↑ «Buzzcocks singer Pete Shelley dies at 63». Bbc.com, 6 December 2018. [Consulta: 6 December 2018].
  7. ↑ «STEVE DIGGLE (BUZZCOCKS) - interview by Peek-A-Boo magazine» (en anglès). www.peek-a-boo-magazine.be. [Consulta: 21 setembre 2019].

Rich TVX News Network Site

Rich TVX News Network Info

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search