Darwinisme

Charles Darwin

El darwinisme és el terme amb el qual es descriuen les idees de Charles Darwin, la teoria evolucionista que sustenta l'evolució de les espècies vives per selecció natural.

El biòleg anglès Thomas Henry Huxley va encunyar el terme darwinisme l'abril de 1860.[1] Es va utilitzar per descriure conceptes evolutius en general, inclosos conceptes anteriors publicats pel filòsof anglès Herbert Spencer. Molts dels defensors del darwinisme en aquell moment, inclòs Huxley, tenien reserves sobre la importància de la selecció natural, i el mateix Darwin va donar credibilitat al que després es va anomenar lamarckisme. L'estricte neodarwinisme del biòleg evolutiu alemany August Weismann va obtenir pocs partidaris a finals del segle xix. Durant el període aproximat de la dècada de 1880 a aproximadament 1920, de vegades anomenat "l'eclipsi del darwinisme", els científics van proposar diversos mecanismes evolutius alternatius que finalment es van mostrar insostenibles. El desenvolupament de la síntesi moderna a principis del segle xx, que incorporava la selecció natural amb la genètica de la població i la genètica mendeliana, va reviure el darwinisme de forma actualitzada.[2]

Si bé el terme darwinisme s'ha mantingut en ús entre el públic quan es referia a la teoria evolutiva moderna, sempre han estat defensats per escriptors de ciències com Olivia Judson i Eugenie Scott que es tracta d'un terme inapropiat per a la teoria evolutiva moderna.[3][4] Per exemple, Darwin no coneixia l'obra del científic moravià i frare agustí Gregor Mendel,[5] i com a resultat només tenia una comprensió vaga i inexacta de l'herència. Naturalment, no tenia cap idea de desenvolupaments teòrics posteriors i, com el mateix Mendel, no sabia res de la deriva genètica, per exemple.[6][7] Als Estats Units, els creacionistes sovint utilitzen el terme "darwinisme" com a terme pejoratiu en referència a creences com el materialisme científic, però al Regne Unit el terme no té connotacions negatives, sent utilitzat lliurement com a escurça per al cos de la teoria. amb evolució i, en particular, amb evolució per selecció natural.[3]

  1. Huxley, T.H. «ART. VIII.—Darwin on the Origin of Species». Westminster Review. Baldwin, Cradock, and Joy [Londres], 17, abril 1860, pàg. 541–570 [Consulta: 19 juny 2008]. «What if the orbit of Darwinism should be a little too circular?»
  2. Bowler 2003, pàg. 179, 222–225, 338–339, 347
  3. 3,0 3,1 Scott, Eugenie C.; Branch, Glenn «Don't Call it 'Darwinism'». Evolution: Education and Outreach. Springer Science+Business Media [Nova York], 2, 1, 16-01-2009, pàg. 90–94. DOI: 10.1007/s12052-008-0111-2. ISSN: 1936-6426.
  4. Judson, Olivia «Let's Get Rid of Darwinism». The New York Times. The New York Times Company [Nova York], 15-07-2008 [Consulta: 16 novembre 2015]. Arxivat 2017-11-05 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-11-05. [Consulta: 29 octubre 2022].
  5. Sclater, Andrew «The extent of Charles Darwin's knowledge of Mendel». Journal of Biosciences. Indian Academy of Sciences / Springer India [Bangalore, India], 31, 2, juny 2006, pàg. 191-193. DOI: 10.1007/BF02703910. ISSN: 0250-5991. PMID: 16809850.
  6. Moran, Laurence. «Random Genetic Drift». Houston, TX: The TalkOrigins Foundation, Inc., 22-01-1993. [Consulta: 27 juny 2008].
  7. Hanes, Joel. «What is Darwinism?». Houston, TX: The TalkOrigins Foundation, Inc.. [Consulta: 19 juny 2008].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search