Directivitat

En electromagnètica, la directivitat és un paràmetre d'una antena o sistema òptic que mesura el grau en què la radiació emesa es concentra en una única direcció. És la relació entre la intensitat de radiació en una direcció determinada des de l'antena i la intensitat de radiació mitjana en totes les direccions. Per tant, la directivitat d'un hipotètic radiador isotròpic, una font d'ones electromagnètiques que irradia la mateixa potència en totes direccions, és d'1 o 0 dBi.^[1]

La directivitat d'una antena és més gran que el seu guany per un factor d'eficiència, l'eficiència de radiació. La directivitat és una mesura important perquè moltes antenes i sistemes òptics estan dissenyats per irradiar ones electromagnètiques en una sola direcció o en un angle estret. Segons el principi de reciprocitat, la directivitat d'una antena en rebre és igual a la seva directivitat en transmetre.

La directivitat d'una antena real pot variar des d'1,76 dBi per a un dipol curt fins a 50 dBi per a una antena parabòlica gran.^[2]