Haecceitas

L'haecceitas o ecceïtat (del llatí per designar «essència») és un terme de l'escolàstica medieval forjat pels seguidors de Joan Duns Escot (1266-1308) per descriure un concepte que denota les qualitats discretes, propietats o característiques d'una cosa que la fa ser una cosa particular. L'haecceitas és l'«estitat» d'una persona o d'un objecte, la diferència individualitzadora que existeix entre el concepte d'«un home» i el concepte «home concret».^[1] Haecceitas és una traducció literal del terme equivalent en grec τὸ τί ἐστι - «el que és»"^[2]