INALCO

Institut national des langues et civilisations orientales
	;
Dades
Nom curt	INALCO
Tipus	Grand établissement (EPSCP)
Indústria	educació superior
Camp de treball	Lingüística, antropologia
Idioma oficial	Francès
Forma jurídica	establiment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional
Història
Reemplaça	École nationale des langues orientales vivantes (1971)
Creació	1669: École des jeunes de langues; 1795: École spéciale des Langues orientales ; 1914: École nationale des Langues orientales vivantes; 1971: Institut national des langues et civilisations orientales
Fundador	Colbert
Activitat
Membre de	Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca ; European University for Well-Being (en) ; Agència Universitària de la Francofonia ; Sorbonne Paris Cité (en) (2010–2015); Universitat Sorbona-París Cité (2015–)
Nombre d'estudiants	8.082 (2007)
Nombre de voluntaris	319 (223 titulars & 96 no titulars)
Governança corporativa
Seu	París;
Presidència	Jean-François Huchet (2019–)
Directora	Valérie Liger-Belair (en) (2021–)
Empleats	160
Entitat matriu	Sorbonne Paris Cité
Filial	Mons iranià i indi ; Center for Southeast Asian Studies (en) ; TULDM (en) ; Presses de l'Inalco (en) ; Centre de Recherches Linguistiques sur l'Asie Orientale (en) ; Languages and Cultures of Sub-Saharan Africa (en) ; Center for South Asian Studies (en) ; PLIDAM (en)
Lloc web	http://www.inalco.fr/

L'Institut national des langues et civilisations orientales (INALCO), dit Langues O'^[5](pronunciat Langzo), és un establiment francès d’ensenyament superior i de recerca encarregat d'ensenyar les llengües i civilitzacions que no són originàries d'Europa Occidental. « Langues O' » és el nom donat per generacions d’estudiants a l’Escola especial, després reial, després imperial, després nacional, de llengües orientals (vives) de París, qui ha pres el seu nom actual en 1971.

Dispersa molt de temps en nombrosos centres, els nous locals d'ensenyament i d'administració reuneixen actualment l'essencial de les formcions de l'INALCO al XIII al nou Pôle des langues et civilisations du monde, amb la Bibliothèque universitaire des langues et civilisations (BULAC) i pròxima a París 7 i París 6. L'establiment també s'ajusta a la voluntat recent d'aproximar les universitat amb la finalitat d'afirmar llurs competències sobre l'escena universitària internacional (rànquing de Xanghai), integrant-se al PRES Sorbonne Paris Cité.^[6]

↑ www.inalco.fr. «Les dates clés». Arxivat de l'original el 2013-10-06. [Consulta: 1r juliol 2014].
↑ Répartition par établissement, académie et fonction des personnels enseignants non permanents ou titulaires de l'enseignement supérieur, hors enseignants des disciplines hospitalo-universitaires, en 2009-2010 Arxivat 2011-03-10 a Wayback Machine. p. 15, effectif équivalent temps plein
↑ Titular d'un doctorat en geografia Paris-Sorbona, professor d'Universitats, és una especialista en geografia urbana i regional d'Àsia del Sud-est
↑ «L’Inalco en chiffres». Arxivat de l'original el 2013-10-06. [Consulta: 1r juliol 2014].
↑ escrit tradicionalment Langues’O, cf. p. ex. http://www.inalco.fr/IMG/pdf/historique_long.pdf Arxivat 2009-09-29 a Wayback Machine. et le livre Langues’O 1795-1995 : deux siècles d'histoire de l'École des langues orientales. El lloc de l'apòstrof al logo ha estat modificat en 1997.
↑ PRES Sorbonne Paris Cité - Établissements membres Arxivat 2010-12-10 a Wayback Machine., consultat a www.sorbonne-paris-cite.fr le 15

[1] www.inalco.fr. «Les dates clés». Arxivat de l'original el 2013-10-06. [Consulta: 1r juliol 2014].

[2] Répartition par établissement, académie et fonction des personnels enseignants non permanents ou titulaires de l'enseignement supérieur, hors enseignants des disciplines hospitalo-universitaires, en 2009-2010 Arxivat 2011-03-10 a Wayback Machine. p. 15, effectif équivalent temps plein

[3] Titular d'un doctorat en geografia Paris-Sorbona, professor d'Universitats, és una especialista en geografia urbana i regional d'Àsia del Sud-est

[chiffres-4] «L’Inalco en chiffres». Arxivat de l'original el 2013-10-06. [Consulta: 1r juliol 2014].

[5] scrit tradicionalment Langues’O, cf. p. ex. http://www.inalco.fr/IMG/pdf/historique_long.pdf Arxivat 2009-09-29 a Wayback Machine. et le livre Langues’O 1795-1995 : deux siècles d'histoire de l'École des langues orientales. El lloc de l'apòstrof al logo ha estat modificat en 1997.

[6] PRES Sorbonne Paris Cité - Établissements membres Arxivat 2010-12-10 a Wayback Machine., consultat a www.sorbonne-paris-cite.fr le 15

[1]

[2]

[4]

[5]

[6]