Kosala

Kosala (sànscrit: कोसल) fou una antiga regió de l'Índia aproximadament corresponent a l'Oudh (Uttar Pradesh oriental) esmentat com Dasaratha al Ramayana. Segons el text budista Anguttara Nikaya i el text jainista Bhagavati Sutra, Kosala fou un dels solasa (Setze) Mahajanapadas (Regnes Poderosos) al segle vi aC. Després fou sacsejat per una sèrie de guerres amb el veí regne de Magadha que finalment el va absorbir al segle iv aC. Kosala (del sud) fou absorbida vers l'any 1000 per un regne anomenat Chedi (Regne Oriental).

Les tres principals ciutats eren Ayodhya, Saket i Shravasti i després hi havia una sèrie de ciutats menors entre les quals Setavya, Ukattha, Dandakappa, Nalakapana i Pankadha. Segons el puranes, Ayodhya fou la capital de Kosala durant el regnat d'Ikshvaku i els seus descendents, però altres referències assenyalen Shravasti com la capital de Kosala entre el segle VI aC i el segle VI dC i semble que es deu al fet que Shravasti era la capital de Uttara Kosala o Kosala Septentrional que hauria regit Lava, fill de Rama, a la mort d'aquest, mentre la resta de Kosala al sud de les muntanyes Vindhya era anomenada Gran Kosala, Kosala Meridional (Maha Kosala o Dakshina Kosala) i hauria correspost a Kusa, l'altra fill de Rama

Al segle vii el peregrí Hiuen Tsiang estimava que tenia uns 1.500 km de circuit, però no dona els límits, si bé pel seu itinerari se sap que estava limitat per Ujjain al nord, per Maharashtra a l'oest, per Orissa a l'est i per Andhra i Kalinga al sud. A grans trets es pot dir que s'estenia de Burhanpur al riu Tapti, i de Nanda al Godavari, fins a Ratanpur a Chhattisgarh, i Nawagadha prop de les fonts del Mahanadi.