Liminalitat

En antropologia, la liminalitat (de la paraula llatina līmen, que significa “un llindar") és la qualitat d'ambigüitat o desorientació que té lloc en l'etapa intermèdia dels rituals, quan els participants ja no ostenten la seva condició pre-ritual però encara no han començat la transició a la condició que ostentaran quan el ritual es completi. Durant l'etapa liminal d'un ritual, els participants “estan al llindar “^[1] entre la seva manera anterior d'estructurar la seva identitat, el seu temps o la seva comunitat, i una nova manera, que estableix el ritual.

El concepte de liminalitat va ser desenvolupat per primera vegada a principis del segle XX pel folklorista Arnold van Gennep i després va ser reprès per Victor Turner.^[2] Més recentment, l'ús del terme s'ha eixamplat per descriure el canvi cultural i polític així com els rituals.^[3] Durant els períodes liminals de totes les classes, les jerarquies socials es poden revocar o es poden dissoldre de manera temporal, la continuïtat de la tradició pot ser incerta i els resultats futurs, una vegada es donin per fets, es poden posar en dubte.^[4] La dissolució de l'ordre durant la liminalitat crea una situació fluida, mal·leable, que permet que s'estableixin institucions i costum nous.^[5] El terme també ha passat a l'ús popular, quan s'aplica d'una manera molt més àmplia, la qual cosa en certa manera soscava el seu sentit.^[6]

↑ Overland, Gwynyth. Gwynyth Overland (autora, editora), Eugene Guribye (editor), Birgit Lie (editora). Nordic Work with Traumatised Refugees: Do We Really Care (en anglès). 1st Unabridged edition. Cambridge, Regne Unit: Cambridge Scholars Publishing, 1 setembre, 2014, p. 350. ISBN 978-1443861366.
↑ «Liminality» (en anglès). Arxivat de l'original el 31 de març 2017. [Consulta: 30 març 2017].
↑ Thomassen, Bjørn «The Uses and Meanings of Liminality». International Political Anthropology, 2009, pàg. 23 [Consulta: 30 març 2017].
↑ Horvath, Agnes; Thomassen, Bjørn; Wydra, Harald «Introduction: Liminality and Cultures of Change» (en anglès). International Political Anthropology, 2009, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 30 març 2017].
↑ Szakolczai, Arpad «Liminality and Experience: Structuring transitory situations and transformative events». International Political Anthropology, 2009, pàg. 28 [Consulta: 30 març 2017].
↑ Barfield, Thomas. The Dictionary of Anthropology (en anglès). 1st Edition. Malden, Massachusetts: Wiley-Blackwell, 6 gener 1998, p. 642. ISBN 978-1577180579.

[1] Overland, Gwynyth. Gwynyth Overland (autora, editora), Eugene Guribye (editor), Birgit Lie (editora). Nordic Work with Traumatised Refugees: Do We Really Care (en anglès). 1st Unabridged edition. Cambridge, Regne Unit: Cambridge Scholars Publishing, 1 setembre, 2014, p. 350. ISBN 978-1443861366.

[2] «Liminality» (en anglès). Arxivat de l'original el 31 de març 2017. [Consulta: 30 març 2017].

[:2-3] Thomassen, Bjørn «The Uses and Meanings of Liminality». International Political Anthropology, 2009, pàg. 23 [Consulta: 30 març 2017].

[4] Horvath, Agnes; Thomassen, Bjørn; Wydra, Harald «Introduction: Liminality and Cultures of Change» (en anglès). International Political Anthropology, 2009, pàg. 9. Arxivat de l'original el 2017-03-31 [Consulta: 30 març 2017].

[:0-5] Szakolczai, Arpad «Liminality and Experience: Structuring transitory situations and transformative events». International Political Anthropology, 2009, pàg. 28 [Consulta: 30 març 2017].

[6] Barfield, Thomas. The Dictionary of Anthropology (en anglès). 1st Edition. Malden, Massachusetts: Wiley-Blackwell, 6 gener 1998, p. 642. ISBN 978-1577180579.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]