Loyalist

Els Loyalists (lleialistes) eren els colonitzadors d'origen britànic de les tretze colònies de l'Amèrica del Nord que van romandre lleials a la Monarquia Britànica arran del procés d'independència política dels Estats Units respecte del Regne Unit. En aquells temps sovint rebien el nom de Tories, Royalists, o King's Men. S'oposaven als patriotes de la Revolució Americana els quals donaven suport a la revolta contra els britànics. Quan la causa dels loyalists va ser vençuda, un 20% dels Loyalists marxaren cap altres parts de l'Imperi Britànic, a la mateixa Gran Bretanya o altres parts de l'Amèrica Britànica, especialment a l'Alt Canadà i Nova Brunswick, on van rebre el nom de United Empire Loyalists. La majoria van ser compensats econòmicament amb terres al Canadà o amb diners britànics distribuïts d'una manera formal.^[1]

Els historiadors han estimat que al voltant del 15 al 20 per cent de la població europeo-americana de les colònies eren Loyalists.^[2]

↑ Els exiliats van rebre uns ₤3 milions o un 37% de les seves pèrdues del govern britànic. Alguns Loyalists que romangueren als EUA van ser capaços de mantenir la seva propietat. Jack P. Greene and J. R. Pole, eds, A Companion to the American Revolution (2004) pp. 246, 399, 641-2
↑ Calhoon, "Loyalism and neutrality p. 235. L'historiador Robert Middlekauff estima que uns 500.000 colonitzadors o el 19 percent de la població van romandre lleials a la Gran Bretanya. Middlekauff (2005) pp. 563-564

[1] Els exiliats van rebre uns ₤3 milions o un 37% de les seves pèrdues del govern britànic. Alguns Loyalists que romangueren als EUA van ser capaços de mantenir la seva propietat. Jack P. Greene and J. R. Pole, eds, A Companion to the American Revolution (2004) pp. 246, 399, 641-2

[2] Calhoon, "Loyalism and neutrality p. 235. L'historiador Robert Middlekauff estima que uns 500.000 colonitzadors o el 19 percent de la població van romandre lleials a la Gran Bretanya. Middlekauff (2005) pp. 563-564

[1]

[2]