Metilfenidat

Infotaula de fàrmacMetilfenidat
Malaltia objectetrastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, problema neuròtic, Narcolèpsia i hipersòmnia Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Noms comercialsRubifen, Ritalin, Concerta, Aptensio, Biphentin, Daytrana, Equasym, Medikinet, Metadate, Methylin, QuilliChew, Quillivant
Dades de llicènciaFDA:enllaç
Risc per l'embaràs
  • AU: B3
  • EUA: C (Risc no descartat)
Risc de dependènciaFísica: cap
Psiològica: Moderada
Risc
d'addicció
Moderada
ViaOral, insufflation, intravenous, transdermal
Grup farmacològicèster carboxilat, benzè substituit i piperidine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN06BA04 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC14H19NO2 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular233,141579 Da Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió74 °C (165 °F) [1]
Punt d'ebullició136 °C (277 °F) [1]
Estat legal
R. dispensació
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat30% (oral)
MetabolismeHepàtic
Vida mitjana2 a 3 hores
ExcrecióRenal
Identificadors
Número CAS113-45-1 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)4158 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS7236 Modifica el valor a Wikidata
DrugBankDB00422 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider4015 Modifica el valor a Wikidata
UNII207ZZ9QZ49 Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07196 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI6887 i 84276 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL796 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.003.662

El metilfenidat (MFD) és un fàrmac psicoestimulant, més conegut per la marca comercial Ritalin i les seves variants segons l'àmbit geogràfic. L'MFD existeix des de la dècada del 1950, però adquirí una especial notorietat a partir de la dècada del 1990. Això és degut a la difusió del diagnòstic del Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH)[2] en nens i adults, fenomen unit a la prescripció de l'MFD, fàrmac d'elecció pel seu tractament. Per exemple, Concerta (una de les nombroses marques d'MFD) assolí als Estats Units un volum de vendes superior a 839 milions de dòlars durant l'any 2005.[3]

Tant el diagnòstic com el fàrmac han estat criticats, apel·lant fins i tot a principis ètics, ideològics i religiosos. Aquest rebuig ha estat atribuït a les reaccions de pànic moral[4] per part del públic no especialitzat davant de la idea de tractar infants amb medicaments que en modifiquen el comportament, així com creences sovint infundades sobre els seus efectes.[5] El debat ha tingut molta repercussió als mitjans de comunicació en massa, intervenint-hi personalitats de la psicoanàlisi i l'antipsiquiatria.[6] També hi ha pres part la cienciologia, un culte religiós amb ingerència en assumptes científics.

Les crítiques al TDAH i al metilfenidat s'originen sovint en rebuig al concepte de la disfunció neurobiològica i els supòsits neuroquímics subjacents a les pràctiques de la psiquiatria contemporània. El 1998, un grup d'experts designats pels National Institutes of Health (NIH) redactaren un consens procurant legitimar l'entitat clínica d'aquest trastorn i la necessitat de tractar-lo.[7] Descobriments recents en neurociència, per exemple, els proveïts per neuroimatges, semblen ratificar l'arrelament orgànic de la síndrome, havent-se identificat patrons específics d'expressió fisiològica. Finalment, estudis en matèria d'herència biològica han revelat una forta associació de la síndrome amb determinats gens.[8]

  1. 1,0 1,1 «Methylphenidate». A: . National Center for Biotechnology Information [Consulta: 24 juny 2014]. 
  2. En aquest article s'utilitza el acrònim en català TDAH, sovint relegat a favor del seu homòleg en anglès ADHD (Attention-Deficit Hyperactivity Disorder).
  3. "Commonly requested therapeutic class and product information (actualitzat a febrer del 2006)", a IMS Health, IMS National Sales Perspectives, agost del 2006. Disponible en línia
  4. Miller T, Leger MC. "A very childish moral panic: Ritalin", Journal of Medical Humanities. 2003 juny ;24(1-2):9-33 Text complet (PDF) (castellà)
  5. Imhof V: "Niños ingiriendo fármaco más potente que cocaína", a El Nuevo Diario, 9 de juny del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2007-08-07 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007. | Navas L: "Reviven cruzada contra ritalina", a El Nuevo Diario, 22 de setembre del 2003. Disponible en línia. Arxivat 2006-07-01 a Wayback Machine. Consultat a l'agost del 2007.
  6. Tauber W: "Ritalin: ¿una droga de control social?", a Ekintza Zuzena n.o 26, 2000. Disponible en línea Arxivat 2005-03-09 a Wayback Machine. | Breggin P: "Vital information about Ritalin, attention deficit-hyperactivity disorder and the politics behind the ADHD/Ritalin movement", a The Antipsychiatry Coalition, 1998. Disponible en línea. Consultat a l'agost del 2007.
  7. "Diagnosis and treatment of attention deficit hyperactivity disorder". NIH Consens Statement. 16-18 de novembre del 1998;16(2):1-37. PMID: 10868163 | Text complet (PDF)
  8. McKusick VA, et al: "Attention deficit-hyperactivity disorder; ADHD", en OMIM - Online Mendelian Inheritance in Man, 26 sept 2006. Vegeu: Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 143465

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search