Neocreacionisme

El Neocreacionisme és un moviment amb l'objectiu de reafirmar el creacionisme en uns termes amb més probabilitats de ser ben rebut pel públic, els polítics, els educadors i la comunitat científica. El seu objectiu és tornar a emmarcar el debat sobre els orígens de la vida en termes no religiosos i sense apel·lacions a les Escriptures. Té el seu origen en una resposta dels creacionistes a la sentència del cas Edwards contra Aguillard de 1987 del Tribunal Suprem dels Estats Units que diu que el creacionisme és un concepte inherentment religiós i que defendre'l com a correcte o precís en els plans d'estudi de les escoles públiques viola la Clàusula d'Establiment de la Primera Esmena.[1][2][3][4]

Una de les seves principals afirmacions és que la ciència ortodoxa aparentment objectiva, basada en el naturalisme, és en realitat una religió dogmàtica atea.[5] Els seus defensors argumenten que el mètode científic exclou certes explicacions dels fenòmens, sobretot quan apunten a elements sobrenaturals, i exclou així efectivament una visió religiosa que contribueix a la comprensió de l'univers. Això condueix a una oposició oberta i sovint hostil al que ells anomenen «darwinisme», que normalment s'entén referit a l'evolució, però que es pot estendre a conceptes com ara l'abiogènesi, l'evolució estel·lar i la teoria del Big Bang.

Són organitzacions neocreacionistes conegudes als EUA el Discovery Institute i el seu Center for Science and Culture. Els neocreacionistes encara no han establert una línia reconeguda d'investigació científica i fins ara no tenen legitimitat científica ni acadèmica, fins i tot entre molts acadèmics d'universitats cristianes evangèliques.[6] El neocreacionisme és considerat per Eugenie C. Scott i altres crítics com la forma més exitosa d'irracionalisme.[4] La principal teoria del neocreacionisme és la teoria del disseny intel·ligent.[7] Una segona teoria és l'aparició sobtada[4] que afirma que la primera vida i l'univers van aparèixer bruscament, i que les plantes i els animals van aparèixer de sobte amb formes complexes.[8]

  1. Peretó, Juli «L'enganyifa del disseny intel·ligent: Ciència obsoleta i pseudociència en el neocreacionisme» (html). Mètode. Universitat de València [València], 54-L'espècie mística, Estiu 2007. ISSN: 2174-9191 [Consulta: 30 setembre 2014].[Enllaç no actiu]
  2. Morris, Henry M. «Neocreationism» (en anglès). icr.org. Institute for Creation Research. [Consulta: Sep 29, 2014].
  3. Safire, William «On Language: Neo-Creo» (en anglès). The New York Times, 21-08-2005 [Consulta: 30 setembre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 Scott, Eugenie C. «Creationism, ideology, and science» (en anglès). Annals of the New York Academy of Sciences p. 505–22, 1996. DOI: 10.1111/j.1749-6632.1996.tb23167.x. [Consulta: 12 novembre 2009].
  5. Johnson, Phillip E. «Darwinism is Materialist Mythology, Not Science» (en anglès). DarwinReconsidered.org, octubre 2004. Arxivat de l'original el 2011-07-25. [Consulta: 29 setembre 2014].
  6. Laurie, Goodstein «Intelligent Design Might Be Meeting Its Maker» (en anglès). New York Times, 04-12-2005 [Consulta: 29 setembre 2014].
  7. Pigliucci, Massimo «Design Yes, Intelligent No». Skeptical Inquirer, Setembre 2001. Arxivat de l'original el 2009-04-02 [Consulta: 4 abril 2009]. Arxivat 2009-04-02 a Wayback Machine.
  8. Bird, Wendell R. The Origin of Species Revisited: The Theories of Evolution and of Abrupt Appearance (en anglès). Thomas Nelson, Desembre 1992, p. 13. ISBN 0-8407-6848-6. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search