Paio

A la cultura romaní d'Espanya, paio o paia és un terme per referir-se a una persona ètnicament no gitana.^[1] En un sentit més ampli, pot fer referència a un individu en general, un home o un tíu.^{[nota 1]} Apareix per primera vegada documentada a finals del segleXVI en textos de germania.^[2]

La denominació paio/a és un préstec, és a dir, no té un origen lingüístic romaní.^[3] Segons els lingüistes Coromines i Pascual,^{[nota 2]} provenia del nom de pila gallec Paio,^[4] equivalent del castellà Pelayo, que en l'antiga tradició popular (així com en els refranys) s'usa com a nom genèric per referir-se a la gent del camp. Altres teories el tracen, però, al terme català pagès ('camperol'), ja que els primers a la Península a contactar amb els gitanos van ser els habitants catalanoparlants de la Corona d'Aragó al segle XV.^[5] Ambdues etimologies suggereixen una relació amb l'aspecte camperol dels no-gitanos. El motiu pot trobar-se en la mateixa manera de vida dels antics gitanos, essencialment nòmades, en oposat al no-gitano, que posseeix terres o que les cultiva i, per tant, és sedentari.^{[nota 3]}

És possible que al principi paio/a tingués un sentit despectiu (en el sentit de 'rústic', 'catet' o 'ingenu'^[2]), i de fet en diversos textos gitanescs del segle xix, es pot trobar payo acompanyat de jilí ('infeliç') o panoli ('al·lelau'). No obstant això, actualment ha perdut totalment aquesta característica pejorativa, i s'usa de manera habitual en la parla comuna, als mitjans de comunicació i fins i tot en entorns acadèmics quan es tracten temes sobre el context gitano.^[6] S'usa tant pels gitanos com pels mateixos paios. Als idiomes català i gallec ha passat com a paio o paia.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.