Solenoide

Un solenoide (del grec, «Solen», 'tub', 'conducte', i «eidos», 'en forma de' ^[1]) és un dispositiu físic capaç de crear un camp magnètic summament uniforme i intens en el seu interior, i molt feble a l'exterior. Té forma de bobina cilíndrica i consta d'un fil conductor aïllat i enrotllat segons una hèlix, formant un cilindre d'una llargària, normalment superior al diàmetre. André-Marie Ampère va inventar el 1820 el concepte de solenoide et el nom de "solenoide", en un experiment que feia amb corrents circulars.^[2]