ThyssenKrupp

ThyssenKrupp AG
	; (2013)
Dades
Tipus	Aktiengesellschaft
Indústria	siderúrgia i indústria armamentística
Camp de treball	Conglomerat
Forma jurídica	Aktiengesellschaft
Història
Reemplaça	Thyssen AG, Krupp
Creació	17 de març de 1999, Essen
Activitat
Àmbit	Mundial
Produeix	Acer, acer inoxidable, automoció, ascensors, sistemes marins
Membre de	Asien-Pazifik-Ausschuss der Deutschen Wirtschaft (en) ; American Chamber of Commerce in Germany (en) ; DAI ; Afrika-Verein der deutschen Wirtschaft e.V. ; Ostausschuss der Deutschen Wirtschaft (en) ; Plattform Industrie 4.0 (en) ; Wirtschaftsvereinigung Stahl ; VDA ; Verband Deutscher Maschinen- und Anlagenbau ; Atlantik-Brücke ; Stifterverband für die Deutsche Wissenschaft ; German Asia-Pacific Business Association (en)
Borsa de cotització	FWB TKA, LSE 0O1C
Governança corporativa
Seu	Duisburg i Essen (seats), Essen (operational headquarters);
Executiu en cap	Miguel Ángel López Borrego (2023–)
Persona rellevant	Heinrich Hiesinger (CEO and Chairman of the executive board), Ulrich Lehner (Chairman of the supervisory board)
Treballadors	155,697 (2015)
Propietat de	Alfried Krupp von Bohlen und Halbach Foundation (en) (2100%).
Filial	ThyssenKrupp (Liechtenstein) (en) ; Blohm + Voss ; Thyssenkrupp Automotive Body Solutions (en) ; ThyssenKrupp (Italy) (en) ; ThyssenKrupp (United Kingdom) (en) ; ThyssenKrupp (Brazil) (en) ; Thyssenkrupp Steel Europe (en)
Propietari de	Atlas Elektronik (en) ; Terni (Firm) (en) ; ThyssenKrupp Veerhaven (en) ; German Naval Yards Holdings (en) ; Hermann Wenzel power station (en) ; ThyssenKrupp Marine Systems (en) ; Howaldtswerke-Deutsche Werft ; Blohm + Voss ; Thyssenkrupp Steel Europe (en)
Format per	Thyssenkrupp Automotive Body Solutions (en)
Part de	MDAX (2019–)
Indicadors econòmics
Capital propi	€10.382 billion (2011)
Ingressos totals	€43.356 billion (2011)
Resultat operatiu	€284 million (2011)
Benefici net	€1.783 billion (2011)
Actius totals	€43.603 billion (2011)
Lloc web	thyssenkrupp.com

ThyssenKrupp AG és una empresa multinacional (beneficiada durant la segona guerra mundial, mitjançant el treball forçat de centenars de jueus empresonats als camps de concentració nazis Alemanys) amb seu a Alemanya, (Duisburg i Essen). La corporació consta de 670 companyies a tot el món. ThyssenKrupp és un dels grans productors d'acer del món i també proporciona components i sistemes per la indústria de l'automoció, ascensors, material pel comerç i serveis industrials.^[5] En la reorganització de 2009,^[6] està estructurada en vuit àrees de negocis dins les divisions principals de Materials i Tecnologies. Aquesta companyia és el resultat de la fusió el 1999 de Thyssen AG i Krupp^[7]

ThyssenKrupp té 5.500 empleats i genera 1,6 bilions d'euros a Espanya on principalment es fabriquen els ascensors. A Itàlia principalment es fabrica el seu acer inoxidable on genera 2,3 bilions d'euros.^[8]^[9]

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/konzern/hiesinger.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.thyssenkrupp.com/documents/roadshows/Presentation_ThyssenKrupp_May_2015.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/presse/art_detail.html%26eid%3Dtk_pnid369 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «Annual Report 2010/2011» (PDF). ThyssenKrupp. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2015. [Consulta: 2 gener 2012].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/investor/faq_konzern.html#group2 Arxivat 2015-02-07 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/presse/art_detail.html&eid=TKBase_1238142771950_1193891967 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/financial-reports/10_11/en/cs_balance_sheet.html Arxivat 2013-06-30 a Wayback Machine.
↑ Böll, Sven; Hawranek, Dietmar; Hesse, Martin; Jung, Alexander; Neubacher, Alexander; Reiermann, Christian; Sauga, Michael; Schult, Christoph; Seith, Anne; Sultan, Christopher (translator) «Imagining the Unthinkable. The Disastrous Consequences of a Euro Crash». Der Speigel, 25-06-2012 [Consulta: 26 juny 2012].
↑ «Defence services». ThyssenKrupp Aerospace. [Consulta: 5 gener 2015].

[1] {[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/konzern/hiesinger.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[2] {[enllaç sense format]} https://www.thyssenkrupp.com/documents/roadshows/Presentation_ThyssenKrupp_May_2015.pdf Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[3] {[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/presse/art_detail.html%26eid%3Dtk_pnid369 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[AR2010-2011-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «Annual Report 2010/2011» (PDF). ThyssenKrupp. Arxivat de l'original el 25 de novembre 2015. [Consulta: 2 gener 2012].

[5] {[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/investor/faq_konzern.html#group2 Arxivat 2015-02-07 a Wayback Machine.

[6] {[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/en/presse/art_detail.html&eid=TKBase_1238142771950_1193891967 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

[7] {[enllaç sense format]} http://www.thyssenkrupp.com/financial-reports/10_11/en/cs_balance_sheet.html Arxivat 2013-06-30 a Wayback Machine.

[8] Böll, Sven; Hawranek, Dietmar; Hesse, Martin; Jung, Alexander; Neubacher, Alexander; Reiermann, Christian; Sauga, Michael; Schult, Christoph; Seith, Anne; Sultan, Christopher (translator) «Imagining the Unthinkable. The Disastrous Consequences of a Euro Crash». Der Speigel, 25-06-2012 [Consulta: 26 juny 2012].

[9] «Defence services». ThyssenKrupp Aerospace. [Consulta: 5 gener 2015].

[3]

[1]

[2]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]