Uraninita

Uraninita
Cristall d'uraninita de la mina Trebilcock, Topsham, Maine, Estats Units
Fórmula química	UO₂
Epònim	urani
Localitat tipus	Jáchymov (St Joachimsthal), Muntanyes Metal·líferes, Bohèmia, (República Txeca)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DL.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DL.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.16b
Dana	5.1.1.1
Heys	7.16.1
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Hàbit cristal·lí	massiu, botrioide, granular; els cristalls octahedrals són infrequents
Estructura cristal·lina	a = 5.4682 Å; Z = 4
Grup puntual	isomètrica, hexoctahedral (4/m32/m) F m3m
Grup espacial	Grup espacial 225
Color	negre acer, negre terrós, gris pàl·lid a verd pàl·lid; en llum transmesa, de color verd clar, groc clar a marró fosc
Exfoliació	indistinta
Fractura	concoidal a desigual
Duresa	5 a 6
Lluïssor	submetàl·lica, grassa
Color de la ratlla	negre terrós, gris, verd oliva
Diafanitat	opaca; transparent en fragments prims
Gravetat específica	10,63 a 10,95; disminueix en oxidar-se
Propietats òptiques	isotròpica
Fluorescència	no en té
Impureses comunes	Th, Zr, Pb, Ra, Ac, Po, Ce, Y, Er, La
Mineral radioactiu
Radioactivitat	70 Bq/g a 150 kBq/g
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1772
Símbol	Urn
Referències	[1]

La uraninita és un mineral de la classe dels òxids. És un mineral conegut des del segle xv a les mines d'argent de les Muntanyes Metal·líferes, Alemanya, tot i que la localitat tipus des del punt de vista de la geologia és Jáchymov a la República Txeca. Franz Ernst Brückmann descrigué el mineral el 1727 a partir d'uns exemplars d'aquesta localitat txeca.^[2] Va ser anomenada així l'any 1845 per Wilhelm Karl von Haidinger per la seva composició.