Zamak

El zamak és un aliatge de zinc amb alumini (sempre un 4%), magnesi i coure.^[1] Té duresa, resistència a la tracció, densitat 6,6 g/cm³ i punt de fusió de 386 °C. Aquest material pot injectar-se (per cambra freda o calenta i per centrifugació), un altre procés possible és la fosa en terra de coquilla. És un material barat, posseeix bona resistència mecànica i deformabilitat plàstica, i bona col·labilitat. Es pot cromar, pintar i mecanitzar. L'únic desavantatge d'aquest material és que les altes temperatures, en presència d'humitat, l'ataquen provocant una corrosió intercristal·lina (aspecte similar al desert). Pot ser utilitzat per a peces estructurals. Durant la injecció a pressió, és possible l'aparició de porus interns o bombolles en el procés d'injecció o bugada, la qual cosa pot derivar en la disminució de la resistència mecànica de les peces. No obstant això, una correcta injecció generarà una distribució homogènia de porus fins, la qual cosa afavorirà la tenacitat de la peça injectada, en veure's frenat el creixement d'esquerdes per aquests porus fins.

El zamak fou creat els anys 20 del segle XX per l'empresa nord-americana New Jersey Zinc Company. El seu nom és un acrònim alemany dels metalls que s'empren en l'aliatge: zink (zinc), aluminium (alumini), magnesium (magnesi) i kupfer (coure).

El zamak s'utilitza en components d'automòbil, construcció, electricitat, electrònica, vestit, bosses, telefonia, joguines,^[2] articles d'esport, i decoració. Últimament s'ha posat molt de moda com a part d'objectes de bijuteria; malgrat no tenir el mateix aspecte que l'acer, té bastant resistència i no s'embruta com la plata. És habitual veure-ho formar part de polseres de cuir. Només s'aprecia una pèrdua de lluentor amb el pas del temps.^[3]