Rattus

Rattus
Rangu temporal: Pliocenu - Recién
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Mammalia
Orde: Rodentia
Suborde: Myomorpha
Familia: Muridae
Subfamilia: Murinae
Xéneru: Rattus
Fischer, 1803
Distribución
Distribución de Rattus rattus, en verde.
Distribución de Rattus rattus, en verde.
Distribución de Rattus norvegicus, en colloráu.
Distribución de Rattus norvegicus, en colloráu.
Especies
Unes 60, vease'l testu
Sinonimia
Epimys Trouessart, 1881
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Rattus ye un xéneru de rucadores miomorfos de la familia Muridae, conocíos comúnmente como aguarones. Son rucadores de medianu tamañu. Tienen pates anteriores curties y con cuatro dedos (el pulgar rudimentariu) y pates posteriores, más llargues, con cinco dedos.

El xéneru alluga ente 56[1][2] y 65[3] especies. Dos d'elles, l'aguarón pardu (Rattus norvegicus) y l'aguarón negru (Rattus rattus) son les especies de mayor distribución mundial d'ecoloxía marcadamente periurbana, son casi cosmopolites, faltando namái nos polos; estendiéronse por tola Tierra xunto col ser humanu, aprovechando los desplazamientos por barcu pa colonizar nuevos territorios.[4][5][6][7] Esisten evidencies fósiles de R. rattus dende'l Pleistocenu.[8] Sicasí la mayoría de les especies del xéneru tienen distribuciones xeográfiques acutaes.

Numberoses especies del xéneru Rattus, orixinaries d'Asia, atópense esvalixaes por casi tol planeta, principalmente nes zones habitaes pol home. Esto nun ye imputable a la neglixencia per parte d'ésti, sinón a la estraordinaria vitalidá y capacidá d'adaptación de tales múridos que dacuando son vehículu de graves enfermedaes.[5]

Probablemente son orixinaries d'Asia, en concretu India y Persia. Seique Heliano conocía yá al aguarón pardu, a la que daba'l nome de "mure caspio". El primeru que describió a esti royedor como animal establecíu n'Europa foi Pallas, quien esplicó cómo, tres un violentu terremotu, los aguarones emigraron a Europa dende veres del mar Caspiu. Alberto Magno foi'l primer naturalista en citala ente los animales d'Alemaña. Gesner considerar como "un animalejo al qu'habría que conocer, yá que ye bien atentu". L'obispu de Autun sicasí, declaró-y la guerra, porque yá nel so tiempu l'aguarón revelábase como un peligru.[5]

  1. ITIS. «Taxonomía del xéneru Rattus» (inglés). Consultáu'l 12 de xineru de 2009.
  2. Global Biodiversity Information Facility. «Xéneru Rattus» (inglés). Consultáu'l 8 de marzu de 2009.
  3. IUCN. «Especies del xéneru Rattus» (inglés). Consultáu'l 1 de marzu de 2009.
  4. (1989) Diccionariu Enciclopédicu Espasa volume 15. Madrid: Espasa-Calpe S.A., páx. 1000. ISBN 84-239-5920-1.
  5. 5,0 5,1 5,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes emdla
  6. Horáčková, Jana (1989). El Gran llibru de los Animales. Madrid: Susaeta S.A., páx. 320.
  7. Burnie, David. Animal - La definitiva y atanante guía visual de la vida selvaxe nel nuesu planeta. DK. ISBN 84-205-3616-4.
  8. «Additional vertebrate remains from one of the Late Pleistocene—Holocene Kurnool Caves (Muchchatla …», Quaternary International 192 (1), doi:10.1016/j.quaint.2007.06.018, http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1040618207001784 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search