Abella de la mel

Abella de la mel
Apis mellifera
	;
Enregistrament
Dades
Principal font d'alimentació	nèctar i pol·len
Font de	mel, Cera d'abella, gelea reial, pròpoli i apitoxina
Longevitat màxima	8 anys
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Hymenoptera
Família	Apidae
Gènere	Apis
Espècie	Apis mellifera ; Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	Apis mellifica Linnaeus, 1761
Subespècies
	Apis mellifera adamii; Apis mellifera adansoni; Apis mellifera anatolica; Apis mellifera armeniaca; Apis mellifera artemisia; Apis mellifera capensis; Apis mellifera carnica; Apis mellifera carpathica; Apis mellifera caucasica; Apis mellifera cecropia; Apis mellifera cypria; Apis mellifera iberiensis; Apis mellifera intermissa; Apis mellifera jemenitica; Apis mellifera lamarckii; Apis mellifera ligustica; Apis mellifera lihzeni; Apis mellifera litorea; Apis mellifera macedonica; Apis mellifera major; Apis mellifera meda; Apis mellifera mellifera; Apis mellifera monticola; Apis mellifera nubica; Apis mellifera pomonella; Apis mellifera remipes; Apis mellifera rodopica; Apis mellifera ruttneri; Apis mellifera sahariensis; Apis mellifera scutellata; Apis mellifera siciliana; Apis mellifera silvarum; Apis mellifera simensis; Apis mellifera sinisxinyuan; Apis mellifera sossimai; Apis mellifera syriaca; Apis mellifera taurica; Apis mellifera unicolor;
Distribució
	;

L'abella de la mel o abella europea comuna (Apis mellifera)^[2] és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels àpids (Apidae). És l'abella que s'utilitza preferentment (però no exclusivament) en apicultura en tot el món.^[3]

El seu nom en llatí científic va ser creat el 1758 per Carl von Linné: Apis significa «abella», mellifer «mel·lífer, que porta o que té mel».^[4] En adonar-se més tard que, en realitat, les abelles no porten mel, sinó pol·len, von Linné intentà corregir el nom pel d'Apis mellifica («abella que fabrica mel») en una publicació posterior. Tanmateix, i d'acord amb la llei de prioritat, el nom més antic té preferència. El 28 d'octubre de 2006, es va seqüenciar completament el genoma de l'abella Apis mellifera. Va ser el tercer insecte en assolir-se aquesta seqüenciació, després de la mosca de la fruita i d'un mosquit.

El 2007 els mitjans de comunicació alertaven sobre l'anomenada síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès: Colony Collapse Disorder). Les abelles europees, des de fa uns dotze anys, pateixen importants pèrdues en totes les regions del món. Les causes no estan encara perfectament establertes (s'apunta al microorganisme Nosema). Les desaparicions arriben del 50% al 90% de les poblacions segons els indrets del món.^[5]

↑ «BioLib - Apis mellifera» (en anglès). [Consulta: 22 agost 2023].
↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 agost 2023].
↑ «Abella de la mel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «mel·lífer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «La mort de les abelles posa el planeta en perill» (en francès). les echos, 20-08-2007. Arxivat de l'original el 21-11-2007. [Consulta: 28 gener 2023].

[1] «BioLib - Apis mellifera» (en anglès). [Consulta: 22 agost 2023].

[2] «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 22 agost 2023].

[3] «Abella de la mel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[4] «mel·lífer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «La mort de les abelles posa el planeta en perill» (en francès). les echos, 20-08-2007. Arxivat de l'original el 21-11-2007. [Consulta: 28 gener 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]