Acte administratiu

Un acte administratiu és la declaració per part de l'administració pública d'una voluntat potestativa diferent de la voluntat reglamentària o facultat jurídica.

L'activitat de l'Administració es pot analitzar des d'una perspectiva material, atenent la seva incidència sobre els drets i interessos dels particulars (activitat de limitació, prestacional, de foment, etc.), o des d'una perspectiva formal, centrada en el vehicle o el producte final de l'actuació administrativa. Des d'aquesta perspectiva, l'activitat jurídica de l'Administració es concreta, en alguns casos, en actuacions de caràcter bilateral o multilateral (contractes, convenis) i, la majoria de les vegades, en actuacions de caràcter unilateral, que tenen per objecte la creació de normes (reglaments) o l'aplicació de normes de rang legal o reglamentari que serien els actes administratius.

En una definició clàssica, s'entén per acte administratiu tota declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig, realitzada per l'Administració en exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària. D'aquest concepte, cal excloure'n, en conseqüència, les activitats que no consisteixin en una declaració intel·lectual, les actuacions administratives subjectes al dret privat, les declaracions o els actes d'aplicació que no provinguin de l'Administració (actes jurídics d'altres poders públics o dels ciutadans), els negocis jurídics bilaterals (convenis i contractes) i els reglaments.

Aquests darrers, pel seu caràcter normatiu, s'incorporen a l'ordenament jurídic i són susceptibles de múltiples aplicacions, mentre que els actes administratius, desproveïts de força normativa, es limiten a aplicar les normes i s'exhaureixen amb aquesta aplicació. Els actes administratius (resolucions per les quals es realitza un nomenament, s'atorga una autorització, es concedeix una subvenció, s'acorda una expropiació, s'imposa una sanció, etc., o declaracions administratives de judici —informes, dictàmens—, de coneixement —inscripcions registrals, anotacions, certificacions, aixecaments d'actes— o de desig —peticions d'un òrgan a un altre) constitueixen el producte jurídic més abundant en el dret administratiu i són una de les figures en què es concreta l'activitat més característica de les administracions públiques quan exerceixen potestats públiques.^[1]

La utilitat d'aquesta categoria abstracta i sintètica rau en la possibilitat de bastir un règim jurídic comú (principis, elements, requisits, forma de producció i d'exteriorització, règim d'impugnació) i d'aplicar-lo en bloc a un gran conjunt d'actuacions típiques de l'Administració. Aquest règim general es troba establert principalment en la La Llei 30/1992 de 26 de novembre de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.^[2]