Agenda setting

La teoria de l'agenda setting o agenda mediàtica radica en la idea o percepció que els mitjans de comunicació poden arribar a tenir una influència molt profunda en el procés de formació de l'opinió pública. Bernard Cohen afirma que "la premsa potser no tinga èxit dient-li a la gent com ha de pensar, però sí que triomfa meravellosament dient-li als seus lectors sobre què ha de pensar".

Aquesta teoria parteix de dos fets gairebé indiscutibles sobre els mitjans de comunicació: d'una banda, que aquests actuen com a filtres de la realitat. Això no obstant, mai no poden reflectir-la amb total fidelitat, ja que tan sols pel fet de seleccionar unes dades o altres s'està adoptant una perspectiva subjectiva, encara que s'intente deixar de banda la parcialitat. D'altra banda, que aquesta tria d'esdeveniments o dades que fan els mitjans influeix en la consideració que té el públic d'ells, ja que, per exemple, el lector sempre considerarà que la notícia que ocupa la primera plana és més important que la de la tercera.

Estretament relacionada amb aquesta dinàmica està el que seria l'estructura que actualment regeix la dicotomia mitjans-públic. Aquest darrer ja no és tan sols una minoria il·lustrada que cerca als diaris sobretot informació i debat sobre temes polítics i comercials. Ara es tracta d'un públic majoritari o massificat, que resulta fàcilment manipulable per a uns mitjans que es mouen en sentit unidireccional, i que han deixat de banda els discursos elaborats i reflexius en favor d'una tipologia més comercial i, sobretot, amb més capacitat de penetració en el públic: la notícia.