Alan Turing

Alan Turing

Biografia
Naixement	(en) Alan Mathison Turing 23 juny 1912 Maida Vale (Anglaterra)
Mort	7 juny 1954 (41 anys) Wilmslow (Anglaterra)
Causa de mort	suïcidi, enverinament per cianur
Sepultura	Crematori Woking 51° 18′ 42″ N, 0° 36′ 10″ O / 51.3117181°N,0.6027339°O / 51.3117181; -0.6027339
Residència	Guildford (1927–) Maida Vale (1912–1927)
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Princeton (1937–1938) King's College (1931–1934) Sherborne School (1926–1931) Hazlehurst Community Primary School (–1926)
Tesi acadèmica	Systems of Logic Based on Ordinals  (1939 )
Director de tesi	Alonzo Church
Activitat
Camp de treball	Criptoanàlisi, ciències de la computació, matemàtiques, lògica i criptografia
Ocupació	informàtic, criptògraf
Ocupador	Universitat Victòria de Manchester (1948–1952) Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (1945–1947) Quarter General de Comunicacions del Govern Britànic (1938–1945) Universitat de Cambridge (1934–1937)
Membre de	Royal Society (1951–)
Professors	Alonzo Church
Alumnes	Robin Gandy
Influències	Max Newman
Esport	atletisme
Obra
Obres destacables Grau de Turing Màquina universal de Turing Tesi de Church-Turing Màquina de Turing simètrica Bombe Màquina de Turing no determinista màquina de Turing probabilística Turing complet test de Turing Problema de la parada (1936) Màquina de Turing (1936) On Computable Numbers, with an Application to the Entscheidungsproblem (1948) Intelligent Machinery (1950) Computing Machinery and Intelligence
Estudiant doctoral	Robin Gandy i Beatrice Worsley
Localització dels arxius	Sherborne School Arxiu del King's College Cambridge
Altres
Parella	Christopher Morcom
Pares	Julius Mathison Turing   i Ethel Sara Stoney
Condemnat per	indecència pública (1952)
Premis (1951)  Membre de la Royal Society (24 juny 1946)  Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (1936)  Premi Smith
Signatura
Lloc web	turingarchive.org

Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.

Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing. Sota els serveis d'intel·ligència britànics, i al llarg de la Segona Guerra Mundial, va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba", una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic. Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.

Va ser perseguit el 1952 pel servei d'intel·ligència britànic a causa de la seva homosexualitat.^[1] Per no anar a la presó, Turing va acceptar sotmetre's a un tractament d'hormones (estrògens) que s'utilitzava en aquella època per la reorientació sexual. Turing va acabar suïcidant-se el 1954 menjant-se una poma amb cianur.

El 10 de setembre de 2009, després d'una campanya a Internet, el primer ministre britànic Gordon Brown es va disculpar per la forma en què Turing va ser tractat després de la guerra.^[2]

El 2019 el banc d'Anglaterra va anunciar que els nous bitllets de 50 lliures (en circulació a partir de 2021) portarien la imatge de Turing.