Back Anton Bruckner Afrikaans Anton Bruckner ALS Anton Bruckner AN أنطون بروكنر Arabic انتون بروكنر ARZ Anton Bruckner AST Антон Брукнер Bashkir Anton Bruckner BAT-SMG Антон Брукнер Byelorussian Антон Брукнэр BE-X-OLD
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1824 Ansfelden (Àustria) |
| Mort | 11 octubre 1896 (72 anys) Viena (Àustria) |
| Residència | Monestir de Sant Florià Viena |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | compositor, organista, professor d'universitat, pedagog musical, musicòleg, teòric musical, professor |
| Ocupador | Universitat de Viena Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica i simfonia |
| Professors | Leopold von Zenetti, Simon Sechter i Otto Kitzler |
| Alumnes | Károly Aggházy, Émile Jaques-Dalcroze, Alexander von Zemlinsky, Franz Schmidt i Vladimir von Pachmann |
| Influències | |
| Instrument | Orgue i piano |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
Premis | |
Signatura  | |
            | |
Anton Bruckner (pronunciació en : /[ˈantɔn ˈbʁʊknɐ]/) (Ansfelden, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seves simfonies, misses i motets. En particular, les seves simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la profunditat i ambició emocional, encara que també s'hagin guanyat detractors (especialment als països de parla anglesa) a causa de l'extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seva escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades «catedrals del so».
La seva vida va estar marcada per una exacerbada religiositat, lluny dels ambients mundans, dins l'entorn rural en què va néixer i que va forjar el seu caràcter.[1][2][3]
A diferència d'altres radicals musicals com Richard Wagner i Hugo Wolf, Bruckner va mostrar una humilitat extrema davant d'altres músics, Wagner en particular. Aquesta aparent dicotomia, entre el Bruckner l'home i el Bruckner compositor, dificulta els esforços per descriure la seva vida d'una manera que doni un context senzill a la seva música. Hans von Bülow el va descriure com "meitat geni, meitat babau".[4] Bruckner va ser crític amb la seva pròpia obra i sovint va reelaborar les seves composicions. Hi ha diverses versions de moltes de les seves obres.
Les seves obres, les simfonies en particular, van tenir detractors, sobretot l'influent crític austríac Eduard Hanslick i altres partidaris de Johannes Brahms, que van criticar la seva gran llargada i l'ús de la repetició,[5] així com la propensió de Bruckner a revisar moltes de les seves obres, sovint amb l'ajuda de col·legues, i la seva aparent indecisió sobre quines versions preferia. D'altra banda, Bruckner va ser molt admirat pels compositors posteriors, inclòs el seu amic Gustav Mahler.
- ↑ Pérez Senz, Javier. «Programa de mà núm. 3 temporada 2018-2019». L'Auditori. Arxivat de l'original el 11 de maig 2019. [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ Desclot. «Programa de mà 10 maig 2017». Palau de la Música. [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ Pérez Senz, Javier. «Programa de mà núm. 14 temporada 2016-2017». L'Auditori. Arxivat de l'original el 11 de maig 2019. [Consulta: 11 maig 2019].
- ↑ In German "halb Genie, halb Trottel". This description is often, but mistakenly, attributed to Gustav Mahler. Hans-Joachim Hinrichsen: "»Halb Genie, halb Trottel«. Hans von Bülows Urteil über Anton Bruckner". In: IBG-Mitteilungsblatt 55 (2000), pp. 21–24.
- ↑ "The laconic idiom of restraint, the art of mere suggestion, involving economy of means and form, is not theirs." Bruno Walter observed, comparing Bruckner and Gustav Mahler (see Walter 1940).
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search