Back Antropologie Afrikaans Anthropologie ALS የሰው ልጅ ጥናት Amharic Antropolochía AN علم الإنسان Arabic انثروبولوجيا ARZ Antropoloxía AST मानवशास्त्र AWA Antropologiya Azerbaijani آنتروپولوژی AZB
| Antropologia |
|---|
 |
| Àrees d'estudi |
| Antropologia física · Antropologia social · Antropologia cultural · Etnologia · Arqueologia · Antropologia econòmica · Antropologia de la religió · Ciberantropologia · Antropologia del parentiu · Antropologia filosòfica · Antropologia forense · Paleoantropologia · Antropologia genètica · Sociologia · Antropologia de la societat contemporània · Lingüística · Antropologia de l'art · Simbologia |
| Escoles, pensament i història |
| Funcionalisme · Culturalisme |
| Mètodes d'investigació |
| Quantitativa · Qualitativa · Històric · Computacional · Xarxa-analítica · Observació · Immersió · Etnografia |
| Conceptes |
| Cultura · Modernitat · Control social · Gènere · Canvi social · Família · Rol · Societat · Treball · Conflicte · Ordre · Estigmatització · Edat · Estereotip · Poder · més |
| Portal d'antropologia |
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.[1]
Estudia l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportaments socials al llarg del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de l'espècie humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi tots els éssers humans i totes les dimensions de la humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. La paraula prové del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i el sufix -logia derivat de λόγος, lógos, 'doctrina, coneixement'.[2]
Hi ha dues grans branques d'esta ciència. La primera és l'antropologia cultural o social, que estudia els humans com a éssers culturals.[3] Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'esta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica,[3] d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols. Concretament, l'antropologia cultural s'encavalca amb l'etnologia, la diferència amb la qual deriva, en bona part, de l'epistemologia anglosaxona; mentre que l'antropologia social ve a ser una branca de la sociologia.
La segona gran branca és l'antropologia física o biològica, que estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.[3] Una tercera branca, l'antropologia criminal, hui es considera una pseudociència cancel·lada.
- ↑ "Coneixement cultural i històric” Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine. de Gonçal Mayos (UB).
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «antropologia». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 75. ISBN 9788441225169.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 49.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search