Back Arthur Schopenhauer Afrikaans አርተር ሾፐናውር Amharic Arthur Schopenhauer AN أرتور شوبنهاور Arabic ارتور شوبنهاور ARZ আৰ্টোৰ শ্ব'পেনহাৱাৰ Assamese Arthur Schopenhauer AST Artur Şopenhauer Azerbaijani آرتور شوپنهاور AZB Шопенгауэр Артур Bashkir
 (1859)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1788 Gdańsk (Confederació de Polònia i Lituània) |
| Mort | 21 setembre 1860 (72 anys) Frankfurt del Main (Confederació Germànica) |
| Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència respiratòria ) |
| Sepultura | Cementiri Principal (Frankfurt) |
| Dades personals | |
| Religió | Ateisme |
| Formació | Universitat Humboldt de Berlín (1811–) Universitat de Göttingen (1809–) Ernestinum Gotha (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Metafísica, ètica, estètica, psicologia i història de la filosofia |
| Ocupació | professor d'universitat, musicòleg, escriptor, filòsof, traductor |
| Període | Filosofia del segle XIX |
| Ocupador | Universitat de Berlin Universitat Humboldt de Berlín |
| Moviment | Irracionalisme |
| Influències | |
| Instrument | Flauta |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Heinrich Floris Schopenhauer i Johanna Schopenhauer |
| Germans | Adele Schopenhauer |
Signatura  | |
      | |
Arthur Schopenhauer (Gdańsk, 22 de febrer de 1788 - Frankfurt del Main, 21 de setembre de 1860)[1] fou un filòsof alemany.
Arthur Schopenhauer [ˌˀaʶtʿuɐ̯ ˈʃoːpm̩hɑ͡ʊ̯ɐ][2] és conegut sobretot per la seva obra El món com a voluntat i representació de 1818 (ampliada el 1844), que caracteritza el fenomen com el producte d'una voluntat noumenal cega i insaciable.[3][4] Sobre la base de l'idealisme transcendental de Kant, Schopenhauer va desenvolupar un sistema ateu metafísic i ètic que rebutja les idees contemporànies de l'idealisme alemany.[5] Va ser un dels primers pensadors de la filosofia occidental a compartir i afirmar principis significatius de la filosofia índia, en especial els Upanixads, com l'ascetisme, la negació del jo i la noció del món com a aparença.[6] La seva obra ha estat descrita com una manifestació exemplar del pessimisme filosòfic.[7][8][9]
Tot i que la seva obra no va aconseguir captar una atenció substancial durant la seva vida, Schopenhauer va tenir un impacte pòstum en diverses disciplines, inclosa la filosofia, la literatura i la ciència. Els seus escrits sobre estètica, moralitat i psicologia han influït en molts pensadors i artistes. Entre els que han citat la seva influència hi ha filòsofs com Friedrich Nietzsche,[10] Ludwig Wittgenstein,[11] i Anthony Ludovici,[12] científics com Erwin Schrödinger i Albert Einstein,[13] psicoanalistes com Sigmund Freud[14] i Carl Jung, escriptors com Leo Tolstoi,[15] Herman Melville,[16] Thomas Mann, Hermann Hesse,[17] George Bernard Shaw, Machado de Assis,[18] Jorge Luis Borges, John Patric,[19] Marcel Proust,[20] Thomas Hardy,[21] Rainer Maria Rilke i Samuel Beckett [22] així com compositors com Richard Wagner, Johannes Brahms, Arnold Schoenberg [23] i Gustav Mahler.
- ↑ Wells. Longman Pronunciation Dictionary. 3rd. Longman, 2008. ISBN 9781405881180.
- ↑ En alemany, el nom de pila només porta accent secundari. Es recolza en el cognom, que és l'element del nom de la persona que porta l'accent primari. La terminació <-en>, que normalment es pronuncia com la sonant [n̩], s'assimila a una bilabial anterior en [m̩].
- ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 23. ISBN 978-0-14-044227-4.
- ↑ The Oxford Encyclopedic English Dictionary. 'Schopenhauer': Oxford University Press. 1991. p. 1298. ISBN 978-0-19-861248-3
- ↑ Dale Jacquette. Schopenhauer, Philosophy and the Arts. Cambridge University Press, 2007, p. 162. ISBN 978-0-521-04406-6.
- ↑ Hergenhahn, B. R.. An Introduction to the History of Psychology. 6th. Cengage Learning, 2009, p. 216. ISBN 978-0-495-50621-8.
- ↑ Arthur Schopenhauer. Essays and Aphorisms. Penguin Classics, 2004, p. 22–36. ISBN 978-0-14-044227-4.
- ↑ Studies in Pessimism – audiobook from LibriVox.
- ↑ David A. Leeming. Encyclopedia of Psychology and Religion, Volume 2. Springer, 2009, p. 824. ISBN 978-0-387-71801-9.
- ↑ Addressed in: Cate, Curtis. Friedrich Nietzsche. Chapter 7.
- ↑ Culture & Value, p. 24, 1933–34
- ↑ Kerr, R. B. «Anthony M. Ludovici The prophet of anti-feminism». www.anthonymludovici.com, 1932. [Consulta: 5 maig 2019].
- ↑ Albert Einstein a Mein Glaubensbekenntnis Arxivat 2022-03-11 a Wayback Machine. (August 1932), Ch. II.
- ↑ Magee, Bryan. The Philosophy of Schopenhauer. ISBN 9780198237228.
- ↑ Maertz, Gregory Wiener Slavistisches Jahrbuch, 40, 1994, pàg. 53–62. ISSN: 0084-0041. JSTOR: 24748326.
- ↑ Melville, Herman. «Melville's Marginalia». Melville's Marginalia Online. [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ Punsly, Kathryn (2012). "The Influence of Nietzsche and Schopenhauer on Hermann Hesse". CMC Senior Theses. Paper 347. https://scholarship.claremont.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1353&context=cmc_theses Retrieved on 19 March 2021.
- ↑ Wicks, Robert. Schopenhauer's The world as will and representation : a reader's guide. Londres: Continuum, 2011. ISBN 978-0-8264-3181-3. OCLC 721337622.
- ↑ Patric, John. Simon Legree's book, 1933. OCLC 25375905.
- ↑ Shapshay, Sandra, "Schopenhauer's Aesthetics", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Summer 2018 Edition), Edward N. Zalta (ed.),https://plato.stanford.edu/archives/sum2018/entries/schopenhauer-aesthetics Retrieved on 19 March 2021.
- ↑ Kelly, Mary Ann Gauthier (1980). "Thomas Hardy's Reading in Schopenhauer: "Tess of The d'Urbervilles"". ETD collection for University of Nebraska - Lincoln. AAI8101219. https://digitalcommons.unl.edu/dissertations/AAI8101219 Retrieved on 19 March 2021.
- ↑ Wicks, Robert. Zalta. The Stanford Encyclopedia of Philosophy. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2018.
- ↑ «Schönberg's Library - Alphabetical List». www.schoenberg.at. [Consulta: 19 març 2021].
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search