Asma

Per a altres significats, vegeu «Asmà bint Abi-Bakr».

Asma

Canvis histopatològics en asma d'evolució perllongada: Metaplàsia de cèl·lules caliciformes, material mucoide en la llum bronquial, engruiximent de la membrana basal epitelial, hiperplàsia de la muscular llisa i inflamació severa amb predomini d'eosinòfils. Tinció d'HE.
Tipus	broncospasme i malaltia
Especialitat	pneumologia i immunologia
Clínica-tractament
Símptomes	tos, dolor toràcic, inflamació i sibilació
Medicació formoterol, troleandomycin (en) , zafirlukast (en) , oxtriphylline (en) , salbutamol, halotà, terbutalina, aminofil·lina, bitolterol, efedrina, montelukast (en) , salmeterol (en) , zileuton (en) , pirbuterol (en) , teofil·lina, ephedra (en) , pseudoefedrina, cromoglicic acid (en) , metaproterenol (en) , betametasona, clenbuterol, acefylline (en) , zafirlukast (en) , diprofil·lina, montelukast (en) , zileuton (en) , formoterol, difemanil, metaproterenol (en) , bambuterol, budesonida, etofylline (en) i antiasthmatic (en)
Patogènesi
Associació genètica	ERBB4, RAP1GAP2 (en) , FBXL7 (en) , CDHR3 (en) , GSDMB (en) , IL33 (en) , RAD50 (en) , GSDMA (en) , interleucina-13, IGSF3 (en) , HPSE2 (en) , PSAP (en) , ATG3 (en) , MKLN1 (en) , XPR1 (en) , ABI3BP (en) , KLHL5 (en) , COL22A1 (en) , HLA-DQA1 (en) , IRF1-AS1 (en) , ACO1 (en) , ZNF665 (en) , PRKG1 (en) , IL6R (en) , GAB1 (en) , PBX2 (en) , NOTCH4 (en) , TSBP1, IKZF4 (en) , PYHIN1 (en) , IL1RL1 (en) , SLC30A8 (en) , IL18R1 (en) , SMAD3 (en) , IL2RB, SLC22A5 (en) , RORA (en) , PDE4D i CTNNA3 (en)
Classificació
CIM-11	CA23
CIM-10	J45.90, J45 i J45.909
CIM-9	493 i 493.9
CIAP	R96
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0160975
OMIM	600807
DiseasesDB	1006
MedlinePlus	000141
eMedicine	806890 i 296301
Patient UK	bronchial-asthma
MeSH	D001249
UMLS CUI	C3714497 i C0004096
DOID	DOID:2841

L'asma és una malaltia inflamatòria de l'aparell respiratori que provoca dificultat en la respiració (dispnea). Aquesta malaltia, generalment, provoca danys en els bronquis i bronquíols. Aquests disminueixen la seva mida i dificulten l'entrada de l'aire als pulmons. Aquest terme procedeix del grec âsthma [panteix].^[1][2][3]

No existeix una definició precisa de la malaltia asmàtica. L'Estratègia Global per a l'Asma (GINA) la defineix: "Inflamació crònica de les vies aèries en la qual ocupen un paper destacat certes cèl·lules i mediadors. Aquest procés s'associa a una hiperresposta dels bronquis que produïx episodis de sibilàncies (xiulets), dispnea (sensació de falta de respiració), opressió toràcica i tos, particularment durant la nit o matinada. Aquests episodis s'associen generalment amb un major o menor grau d'obstrucció al flux aeri sovint reversible de forma espontània o amb tractament".

No hi ha cap cura coneguda per a l'asma, però es pot controlar.^[4] Els símptomes es poden prevenir evitant els desencadenants, com ara al·lèrgens i irritants respiratoris, i suprimits amb el ús de corticoesteroides inhalats.^[5][6] Agonistes beta d'acció prolongada (LABA) o Antagonistes del receptor de leucotriè es poden utilitzar a més dels corticoides inhalats si hi ha símptomes d'asma romanent sense control.^[7][8] El tractament dels símptomes que empitjoren ràpidament és generalment amb un receptor adrenèrgic beta 2 d'acció curta inhalat com el salbutamol i corticoesteroides per via oral.^[9] En casos molt greus, poden ser necessaris corticoides intravenosos, sulfat de magnesi i hospitalització.^[10]

L'asma sovint comença a la infància,^[4] i l'afectació ha augmentat significativament des dels anys 60.^[11] L'asma es coneix des de l'Antic Egipte.^[12]

El Dia Mundial de l'Asma se celebra el primer dimarts del mes de maig.