Atles (mitologia)

Atles

L'Atles Farnese del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Tipus	tità
Dades
Gènere	masculí
Naixement	cap valor
Família
Parella	Hèsperis
Cònjuge	Plèione i Etra
Mare	Clímene i Àsia
Pare	Jàpet
Fills	Mèrope, Hiant, Taígete, Maia, Celeno, Calipso, Alcíone, Astèrope, Electra, Hèsper, Ambrosia, Cleeia, Coronis, Polyxo, Aesile, Dioné, Dione, Hespèrides, Diomedes (en) , Eudora i Mera
Germans	Prometeu, Meneci, Epimeteu i Eumelus (en)
Altres
Càrrec	rei de atlantida

Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant^[1][2] (grec antic: Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics. Segons Hesíode era fill de Jàpet i de Clímene, mentre que segons Apol·lodor^[3] era germà de Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia; a més, hi ha tradicions que el fan fill d'Urà, i per tant, germà de Cronos. Hesíode diu que va participar com a líder dels titans en la Gigantomàquia i que Zeus li va imposar el càstig de portar el cel i la terra damunt les espatlles. El mateix Hesíode situa el lloc on vivia a l'extrem occidental del país de les Hespèrides,^[4] però de vegades es diu que vivia «entre els hiperboris».

Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i hom el va considerar un home convertit en muntanya. S'explica que quan Perseu tornava de matar la Gorgona, va transformar Atlas en muntanya en ensenyar-li el cap de Medusa. El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània Tingitana, ara Marroc, on hi ha la serralada de l'Atles, i a altres d'Itàlia, de l'Arcàdia, i del Caucas.

Hi ha tradicions tardanes que consideren Atles un astrònom que va ensenyar als homes les lleis del cel, i per això va ser divinitzat.^[5]

Hi ha un altre Atles epònim de l'Atlàntida, fill de Posidó i de Clito, que, segons la tradició, va ser rei d'aquell continent desaparegut.