Auschwitz

Auschwitz-Birkenau
Entrada d'Auschwitz-Birkenau
Nom en la llengua original	(de) Konzentrationslager Auschwitz (pl) Obóz Koncentracyjny Auschwitz
Epònim	Oświęcim
Dades
Tipus	Camp d'extermini
Part de	Museu d'Auschwitz–Birkenau
Construcció	25 de gener de 1940 -
Data de dissolució o abolició	27 gener 1945
Obertura	20 maig 1940
Cronologia
27 gener 1945	alliberament
Característiques
Material	Fusta, Pedra, Filferro espinós
Superfície	192 ha Patrimoni de la Humanitat: 191,97 ha
Patrimoni	Monument del genocidi d'1,1 milions de persones entre 1940-1945
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	comtat d'Oświęcim (Polònia)
Localització	Oświęcim
50° 02′ 09″ N, 19° 10′ 42″ E / 50.0358°N,19.1783°E / 50.0358; 19.1783
Catàleg	camps/0 (control d'autoritats EHRI, , )
Format per	Auschwitz II-Birkenau Camp de concentració de Monowitz Camp de Concentració d'Auschwitz I
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data	1979 (3a Sessió), Criteris PH: (vi)
Identificador	31
Monument immoble
Identificador	A-714/95 z 1995-08-02
Monument immoble
Auschwitz II-Birkenau
Data	2 agost 1995
Identificador	A714/95
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Auschwitz II-Birkenau
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	31-002
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Camp de Concentració d'Auschwitz I
Data	1979 (3a Sessió)
Identificador	31-001
Plànol
Entrada a Birkenau
Lloc web	auschwitz.org

El camp de concentració i d'exterminació d'Auschwitz-Birkenau (en alemany Konzentrationslager Auschwitz-Birkenau (?·pàg.)), on Auschwitz (Oświęcim [ɔɕˈfjɛɲtɕim] (?·pàg.) en polonès) i Birkenau (Brzezinka [bʐɛˈʑinka]) són els noms en alemany dels pobles polonesos propers, fou un complex format per diversos camps de concentració, d'experimentació mèdica^[1] i d'extermini en massa de presoners construït pel règim de l'Alemanya nazi, després de la invasió de Polònia de 1939, al principi de la Segona Guerra Mundial. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1979.

En 5 anys, uns 1,3 milions d'homes, de dones i d'infants (el 90% jueus) foren assassinats a Auschwitz, aproximadament 900.000 immediatament a la sortida dels trens que els havien portat fins al camp, la majoria a les cambres de gas. La resta moriren de malalties, malnutrició, maltractaments, sàdics experiments "científics", etc. Sens dubte, aquest camp d'extermini ha estat considerat el símbol del genocidi del poble jueu; el símbol de la Xoà (l'Holocaust del judaisme).

Inicialment, el camp d'Auschwitz havia estat concebut com un centre de quarantena, però a partir de l'estiu de 1941, Rudolf Höss -comandant del camp (SS-Obersturmbannführer)- és convocat per Heinrich Himmler -màxim responsable de les SS- per comunicar-li que Adolf Hitler li havia encomanat dur a terme la "solució final" de la qüestió jueva, i que el seu camp havia de tenir un paper important car era un lloc amb bones comunicacions terrestres per tren i prou discret. L'estiu de 1943, Rudolf Höss fou reemplaçat per Arthur Liebehenschel i Richard Baer.

Auschwitz fou una combinació d'extermini massiu i industrialitzat, i explotació del treball esclau amb la complicitat de la indústria alemanya.

El 1979, el camp de concentració d'Auschwitz fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.