Un BMD-1 de les VDV durant unes maniobres l'any 2011. | |
Característiques generals | |
---|---|
Tipus | Vehicle de combat d'infanteria aerotransportat |
País d'origen | Unió Soviètica |
Any | 1969[1] |
Fabricant | Planta de Tractors de Volgograd[2] |
Dimensions | |
Pes | 7.500 kg |
Amplada | 2,53 m |
Long. amb canó | 5,41 m |
Altura total | 1,97 m |
Altura del terra | 100 mm - 450 mm |
Tripulació | 3 (Artiller, conductor i comandant) |
Tropa transportada | 4 infants[1] |
Especificacions | |
Motor | 5D-20 V-6 refrigerat per líquid |
Tipus de motor | Motor dièsel |
Potència màxima | 240 CV (179 kW) a 2.600 rpm[1] |
Prestacions | |
Vel. carretera | 70 km/h |
Vel. camp a través | 45 km/h |
Vel. a l'aigua | 10 km/h |
Autonomia carretera | 320 km |
Armament | |
Primari | Canó de tanc 2A28 de 73 mm |
Secundari | tres míssils antitancs 9M14 Malyutka (AT-3 Sagger) 1 metralladora PKT de 7,62 mm coaxial 2 metralladores PKT frontals |
Blindatge i defenses | |
Blindatge en buc | Aliatge d'alumini soldat 15 mm al frontal 10 mm a la resta del buc |
Blindatge en torreta | Aliatge d'alumini soldat 25 mm al frontal 15 mm a la resta de la torreta[3] |
NBQ (Nuc-Biol-Quím) | Sí |
El BMD-1 és un vehicle de combat d'infanteria per a paracaigudistes d'origen soviètic. Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica va posar molt d'èmfasi en el desenvolupament de les seves forces aerotransportades, les Vozduixno-desantnie vojska. Per donar més potència de foc i mobilitat a les VDV un cop a terra, durant la dècada dels 60, es va dissenyar el BMD-1, que seria fabricat a la Planta de Tractors de Volgograd i entraria en servei el 1969.[1]
Tot i tenir múltiples semblances amb el BMP-1, el BMD-1 tenia un buc totalment nou i molt més lleuger, que li permetia ser desplegat des dels avions Il-76 i An-12. Aquest vehicle va transformar les VDV d'infanteria lleugera a infanteria mecanitzada i, amb 330 d'aquests blindats per cada divisió, només es veien superades per les forces mecanitzades més modernes del bloc capitalista.[4]
Malgrat tenir nombrosos inconvenients, el BMD-1 va arribar a una producció d'unes 2.000 unitats, amb múltiples variants, i es va guanyar una bona reputació. Ha servit, i continua en actiu, a nombrosos estats i conflictes arreu del món, destacant especialment a la invasió soviètica de l'Afganistan. Aquest blindat també va servir de base pel disseny d'altres models, com el BMD-2 introduït el 1985.[4]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search