Batalla d'Alam el Halfa

Batalla d'Alam el Halfa

Campanya del desert occidental Campanya del nord d'Àfrica Segona Guerra Mundial
El camp de batalla d'Alam el Halfa, agost de 1942
Tipus	batalla
Data	30 d'agost – 5 de setembre de 1942
Coordenades	30° 40′ N, 29° 10′ E / 30.67°N,29.17°E / 30.67; 29.17
Lloc	Prop de El Alamein, Egipte
Estat	Regne d'Egipte
Resultat	Victòria estratègica defensive aliada[1]
Bàndols
Regne Unit Nova Zelanda Alemanya Nazi Itàlia
Comandants
Bernard Montgomery Erwin Rommel
Forces
XIII Cos (Vuitè Exèrcit): 4 Divisions Panzer Armee Afrika: 6 Divisions
Baixes
1.750 morts, ferits o capturats[2] 68 tancs[2] 67 avions[3] 2.900 morts, ferits o capturats[2] 49 tancs[2] 36 avions 60 canons[2] 400 vehicles de transport[2]

La Batalla d'Alam el Halfa va tenir lloc entre el 30 d'agost i el 5 de setembre de 1942 al sud de El Alamein, durant la campanya del Desert Occidental de la Segona Guerra Mundial. L'Exèrcit Panzer Afrika, un combinat italo-alemany comandat per Erwin Rommel (la Gineu del Desert), que provà un encerclament del Vuitè Exèrcit Britànic del general Bernard Montgomery. En la darrera gran ofensiva de la campanya del Desert Occidental, Rommel va planejar derrotar els britànics abans que l'arribada de reforços britànics convertís en impossible una victòria de l'Eix a l'Àfrica.

Montgomery, coneixedor de les intencions de Rommel gràcies a ULTRA, deixà un forat deliberadament al sector sud del front, doncs sabia que Rommel planejava atacar allà, i desplegà el gruix dels seus blindats i la seva artilleria al voltant del pas d'Alam el Halfa, a 20 milles darrere del front. En una nova tàctica, els tancs van ser usats en un paper anti-tanc, mantenint en tot moment les seves posicions al pas i sense sortir d'allà per no ser destruïts, com succeïa en el passat.

Precari de subministraments, i amb els atacs sobre el pas fracassant, Rommel ordenà una retirada. Montgomery no explotà la seva victòria defensiva, decidint en canvi consolidar les seves forces per a la Segona Batalla d'El Alamein. No obstant això, la 2a divisió neozelandesa llançà un atac abortiu sobre les posicions italianes, patint greus pèrdues. Rommel afirmà que la superioritat aèria britànica havia tingut un paper decisiu en la consecució de la victòria, sense sospitar res d'ULTRA. Rommel notà que els atacs tenien un gran impacte sobre les forces motoritzades de l'Eix i el forçaren a abandonar la seva ofensiva.^[4]

El preu de la derrota de l'Eix no va ser només una derrota tàctica i la retirada.^[1] Amb el fracàs d'Alam Halfa, Rommel es veié privat no només de la capacitat operativa per iniciar ofensives, sinó que també perdé la capacitat operativa i tàctica per defendre la base alemanya a l'Àfrica.^[1] Els objectius estratègics de l'Eix al teatre del nord d'Àfrica ja no serien possibles.^[1]