Batalla de Fulford

Batalla de Fulford

Invasió vikinga d'Anglaterra
Tipus	batalla
Data	20 de setembre de 1066
Coordenades	53° 55′ 52″ N, 1° 04′ 12″ O / 53.931°N,1.07°O / 53.931; -1.07
Lloc	Fulford (Yorkshire del Nord, Anglaterra)
Estat	Regne d'Anglaterra
Resultat	Victòria vikinga
Bàndols
Vikings comtat de les Orcades Anglaterra anglosaxona
Comandants
Harald Hardrada Tostig Godwinson Morcar de Northumbria Edwin de Mèrcia
Forces
10.000 3.000 de Northumbria 1.500 de Mèrcia
Baixes
900 morts 750 morts

La batalla de Fulford va tenir lloc als voltants de la vila de Fulford, prop de York^[1] el 20 de setembre de 1066. El rei Harald III de Noruega, conegut com a Harald Hardrada (el despietat), i el seu aliat anglès Tostig Godwinson van derrotar els comtes Edwin de Mèrcia i Morcar de Northumbria.^[1][2]

Tostig era el germà desterrat del rei Harold Godwinson. S'havia aliat amb els noruecs i la victòria d'ambdós va ser decisiva per al seu exèrcit viking. Els comtes de York podrien haver-se refugiat rere dels murs de la ciutat, però van decidir enfrontar-se a l'enemic viking a la riba de l'Ouse. Durant tot un dia les tropes angleses van provar d'obrir una escletxa al mur d'escuts viking, però va ser en va. Morcar era rival de Tostig i l'havia desplaçat com a comte de Northumbria.^[3]

La derrota de Morcar i Edwin obliga Harold a marxar cap al nord amb el seu exèrcit, on vencé el 25 de setembre a Hadrada i Tostig a la batalla de Stamford Bridge. No obstant, de manera simultània, el duc Guillem II de Normandia desembarcà de manera simultània amb un altre exèrcit al sud disposar a reclamar per a sí el tron anglès. Harold va haver de desfer a correcuita el camí per enfrontar-se al nou enemic, però l'esforç d'intentar aturar les dues invasions li suposà la derrota i la mort el 14 d'octubre a la batalla de Hastings, iniciant-se així la conquesta normanda d'Anglaterra.