Batalla del mont Graupi

Batalla del mont Graupi

conquesta romana de Britànnia
Dibuix del segle xix que representa el discurs de Calgaco als caledons al principi de la batalla del Mont Graupi
Tipus	batalla
Data	84
Coordenades	56° 55′ 00″ N, 3° 00′ 00″ O / 56.916667°N,3°O / 56.916667; -3
Lloc	Caledònia, (Escòcia), no completament localitzat
Resultat	Victòria romana
Bàndols
Pictes Imperi Romà
Comandants
Calgaco Gneu Juli Agrícola
Forces
30.000 20.000
Baixes
10.000 360

La batalla del mont Graupi^[1] (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britànnia. Un exèrcit de l'Imperi Romà format per uns vint mil homes al comandament de Gneu Juli Agrícola, governador de la província romana de Britànnia, va vèncer uns 30.000 membres pictes de les tribus de Caledònia, al comandament del cap Calgaco. Segons Tàcit, els romans van causar unes deu mil baixes a l'exèrcit enemic.^[2] per només 360 baixes pròpies.

Les hipòtesis més habituals sobre el lloc on es va produir l'episodi bèl·lic ho situen en l'erm de Murdoch, als Grampians, per la troballa de restes arqueològiques corresponents a romans i a britons, i per dos túmuls funeraris.

La batalla del mont Graupi és un episodi culminant en la conquesta romana de Britànnia, encara que posteriorment el poder de Roma no s'estenguera al territori escocès, degut essencialment a motius econòmics i de política interna romana.

Després del resultat victoriós a la batalla, el governador Agrícola va ser cridat a Roma per l'emperador Domicià, que temia l'augment de la popularitat d'Agrícola entre el Senat de Roma i la plebs de la ciutat. Formalment, no obstant això, l'excusa per a la crida era l'excessiu cost econòmic de la campanya.