Bota

La bota és un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama, en una longitud que depèn de l'ús a què va destinada la bota, o bé de raons estètiques. La part de la bota que cobreix la cama tot sobresortint del peu s'anomena canya. Segons la longitud de la canya es distingeix entre quatre tipus de bota:

bota baixa o botina, que només cobreix els turmells;
bota de mitja canya, la canya de la qual arriba fins a l'arrenc del panxell, com a màxim;
bota alta, que arriba fins poc més avall del genoll;
bota de cuixal, que cobreix el genoll i pot arribar més amunt.

Les botes es poden classificar, també, en funció de la forma o disseny, en funció de l'ús a què es destinen (feines, esports), etc. Per exemple, la bota d'aigua, generalment de goma, s'usa en cas de pluja en comptes del calçat habitual o sobre aquest.

Històricament les botes eren d'ús principalment masculí (tot i que en determinats pobles, com l'hongarès, també en duien les dones), i s'usaven per a muntar a cavall, o bé en certes feines que exigien una protecció especial dels peus i la part inferior de la cama; a Rússia, les botes altes eren el calçat tradicional de la pagesia. Les botes (de tipus divers) també han estat i són el calçat militar característic. En el segle xix les botines foren molt populars com a calçat civil, tant entre els homes com entre les dones. En l'actualitat, i fora de les botes de treball apropiades per a una o altra feina concreta, o de les botes específiques de determinat esport, la mena de bota que es duu depèn del gust personal o de la moda del moment. Per exemple, foren molt populars als anys seixanta i setanta, i ho han tornat a ser —sobretot entre les dones— en la dècada del 2000.

Com altra mena de calçat femení, les botes de dona són plenes de connotacions fetitxistes per a molts homes; així, la botina de taló alt evoca la demi-mondaine parisenca de la Belle Époque (o bé la prostituta de saloon del Far West); les botes de cuixal tenen ressonàncies sado-masoquistes; etc., etc.