Calcopirita

Calcopirita
Fórmula química	CuFeS₂
Epònim	coure i pirita
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.CB.10a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.10a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.02
Dana	2.9.1.1
Heys	3.1.25
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 5,289Å; c = 10,423Å
Grup puntual	4 2m - escalenoèdrica
Grup espacial	space group I-42d (en)
Color	groc llautó amb reflexos verds, groc or, freqüents irisacions
Macles	macles en {112} i {012}, de penetració o cícliques
Exfoliació	{112} molt imperfecta; indistingible en {011}; a vegades pot ser visible
Fractura	concoidal, desigual, irregular
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5 a 4
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra verdosa
Diafanitat	opaca
Densitat	4,1 a 4,3 g/cm³ (mesurada); 4,18 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	Ag, Au, In, Tl, Se, Te
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ccp
Referències	[1]

La calcopirita és el mineral de coure més àmpliament distribuït i una de les principals fonts d'aquest. Pertany a la classe dels sulfurs. Johann Friedrich Henckel li va donar nom el 1725, del grec chalkos, coure, i pyrites, foc al colpejar.