El calvinisme és una branca cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
En el protestantisme, el calvinisme és la doctrina més influent. És fonamentalment una doctrina teocèntrica que neix com a reforma anticatòlica i anti-luterana. La seva doctrina admet la Santíssima Trinitat, l’Encarnació de Crist, les dues natures del Crist (la humana i la divina), la teoria de sant Agustí sobre la gràcia, la predestinació i el pecat original. En l’església calvinista, l’autoritat prové directament de Déu i ha de predicar la paraula, administrar els sagraments i vetllar per la disciplina eclesiàstica. Els elegits més il·lustrats han d’ensenyar els altres a interpretar rectament les Sagrades Escriptures. Calví va acceptar els sagraments del baptisme i l’eucaristia, però va suprimir el culte als sants, a les imatges, a les relíquies, a la creu... perquè tot plegat ho va considerar idolatria. No admeté el sagrament de la reconciliació, ni el vot religiós, ni el celibat, ni tampoc les indulgències. A més va negar l’existència del purgatori. [1]
Va ser desenvolupada per teòlegs com Martin Bucer, Heinrich Bullinger,[2] Pietro Martire Vermigli,[3] Huldrych Zwingli,[4] Théodore de Bèze i Guillaume Farel i va influir en teòlegs britànics com Thomas Cranmer y John Knox. Amb tot, degut al paper preponderant del reformador Joan Calví (Jean Cauvin) en els debats confessionals i eclesiàstics, la tradició es va conèixer com a calvinisme.[5] Històricament relacionades amb les doctrines de Zwingli o de Joan Calví, hi ha actualment, l'Església Reformada, però organitzativament és independent. [6]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search