Capella Sixtina

Infotaula edificiCapella Sixtina
Nom en la llengua original	(it) La Cappella Sistina
Epònim	Sixt IV
Dades
Tipus	Capella, atracció turística, bé cultural i església catòlica
Part de	Palau Vaticà
Arquitecte	Baccio Pontelli
Artista	Volta de la Capella Sixtina, paret, oest: Michelangelo Buonarroti;; construcció: Giovannino de' Dolci;; disseny: Baccio Pontelli
Construcció	1473 (Gregorià)
Ús	capella i conclave
Cronologia
	conclave
Dedicat a	Assumpció de Maria
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del Renaixement
Mesura	21 () × 13,4 () × 40,9 () m ;
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ciutat del Vaticà
	41° 54′ 11″ N, 12° 27′ 16″ E / 41.903055555556°N,12.454444444444°E
Format per	Volta de la Capella Sixtina
Activitat
Diòcesi	bisbat de Roma
Religió	catolicisme
Fundador	Sixt IV
Lloc web	museivaticani.va…

La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

L'arquitecte en va ser Giovannino de Dolci, tot i que va ser dissenyada per Baccio Pontelli. És coneguda a tot el món tant per ser la sala on se celebra el conclave i altres cerimònies oficials com les coronacions papals, com per haver estat decorada per Michelangelo Buonarroti. Es troba a la dreta de la Basílica de Sant Pere, després de la Scala Règia, i originalment servia de capella a l'interior de la fortalesa vaticana.

La capella té forma rectangular i fa 40,93 m de longitud per 13,41 d'amplària (les dimensions del Temple de Salomó, segons l'Antic Testament). L'altura és de 20,7 m.

La decoració pictòrica al fresc es va iniciar just en acabar-se'n la construcció i hi van participar Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio i Ghirlandaio entre d'altres. Aquestes pintures van ser concloses el 1482; a l'agost de 1483, Sixt IV, a la primera missa celebrada a la capella, va consagrar el recinte a Maria.^[1]

Per ordre del papa Juli II, Miquel Àngel va decorar la volta (1.100 m²) entre 1508 i 1512. A Miquel Àngel no li va agradar aquest encàrrec perquè creia que el seu treball només era per satisfer la necessitat de grandesa del papa. Tanmateix, avui els frescos de la volta i especialment El judici Final, sobre l'altar major, són considerats com les millors pintures de Michelangelo. Al centre de la volta es representen nou escenes rectangulars sobre la Creació i la caiguda de l'home, flanquejades per profetes i sibil·les, els avantpassats de Jesús i elements arquitectònics i escultures fingides.

El 1514 o a començaments de 1515, Rafael Sanzio va rebre del papa Lleó X l'encàrrec de dissenyar un grup de tapissos monumentals per a decorar-ne les parets.

↑ Monfasani, John «A Description of the Sistine Chapel under Pope Sixtus IV». Artibus et Historiae. IRSA s.c., 4, 7, 1983, p. 9–18. DOI: 10.2307/1483178. ISSN: 0391-9064.

[1] Monfasani, John «A Description of the Sistine Chapel under Pope Sixtus IV». Artibus et Historiae. IRSA s.c., 4, 7, 1983, p. 9–18. DOI: 10.2307/1483178. ISSN: 0391-9064.

[1]