Carl Maria von Weber

Carl Maria von Weber

Biografia
Naixement	d. 18 desembre 1786 Eutin
Mort	5 juny 1826 (39 anys) Londres
Causa de mort	Causes naturals  (Tuberculosi )
Sepultura	Alter Katholischer Friedhof (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Camp de treball	Música i crítica musical
Ocupació	compositor, guitarrista, guitarrista clàssic, pianista, director d'orquestra, crític musical
Activitat	1799  –
Membre de	Ludlamshöhle
Gènere	Música clàssica i òpera
Professors	Michael Haydn
Alumnes	Caroline Ridderstolpe
Instrument	Guitarra i piano
Artistes relacionats	Helmina von Chézy (1823–)
Obra
Obres destacables (1817) El caçador furtiu (1826) Oberon
Altres
Títol	Baró
Cònjuge	Caroline Brandt
Fills	Max Maria von Weber
Pares	Franz Anton von Weber (en)   i Genovefa von Weber
Germans	Maria Antonia Weber (en)
Parents	Josepha Weber (cosina germana) Aloysia Weber (cosina germana) Constanze Mozart (cosina germana) Sophie Weber (cosina germana) Fridolin Weber (oncle patern)

Carl Maria von Weber (Eutin, d. 18 de desembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor, director d'orquestra, pianista virtuós, guitarrista i crític alemany del primer període romàntic. Més conegut per les seves òperes, va ser una figura crucial en el desenvolupament de l'òpera romàntica alemanya.^[1]

Al llarg de la seva joventut, el seu pare, Franz Anton von Weber, va traslladar sense descans la família entre Hamburg, Salzburg, Freiberg, Augsburg i Viena. En conseqüència, va estudiar amb molts professors —el seu pare, Johann Peter Heuschkel, Michael Haydn, Giovanni Valesi, Johann Nepomuk Kalcher i Georg Joseph Vogler—, sota la supervisió dels quals va compondre quatre òperes, cap de les quals ha sobreviscut completament.^[1] Va tenir una modesta producció de música no operística, que inclou dues simfonies, dos concerts i un concertino per a clarinet i orquestra, un concert per a fagot, un concertino per a trompa, dos concerts i un Konzertstück per a piano i orquestra, peces per a piano com Invitació a la dansa; i moltes peces que comptaven amb el clarinet, escrites generalment per al virtuós clarinetista Heinrich Baermann.

Les seves òperes madures —Silvana (1810), Abu Hassan (1811), Der Freischütz (1821), Die drei Pintos ( comp. 1820–21), Euryanthe (1823), Oberon (1826)— van tenir un gran impacte en els compositors alemanys posteriors, incloent-hi Marschner, Meyerbeer i Wagner⁣; les seves composicions per a piano van influir en les de Mendelssohn, Chopin i Liszt. La seva obra més coneguda, Der Freischütz, segueix sent una de les òperes alemanyes més significatives.^[2]