Cartago

Plantilla:Infotaula geografia políticaCartago
𐤒𐤓𐤕𐤇𐤃𐤔𐤕 (xpu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Ruïnes de Cartago.

Localització
Map
 36° 51′ 09″ N, 10° 19′ 24″ E / 36.852558°N,10.323461°E / 36.852558; 10.323461
ExarcatExarcat d'Àfrica Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creaciósegle IX aC Modifica el valor a Wikidata
Dissolució146 aC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Altres
Agermanament amb

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del segle ix aC, segons la datació moderna més acceptada,[1] i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.[2]

Després de la caiguda de Tir en poder dels caldeus, Cartago es va independitzar i va desenvolupar un poderós estat que va arribar a rivalitzar amb les ciutats estat gregues de Sicília primer i amb la República Romana segles després. La seva estructura de govern va ser de caràcter republicà amb certes característiques monàrquiques o de tirania, encara que va evolucionar posteriorment a un sistema plenament republicà.[3][4] Els territoris controlats per Cartago la van convertir en la capital d'un pròsper Estat, veient-se enriquida pels recursos provinents de tot el Mediterrani occidental.

En el segle iii aC es va enfrontar a la República Romana en tres guerres (conegudes com a primera, segona i tercera guerres púniques) per l'hegemonia en el Mediterrani occidental i de les quals va sortir derrotada. A mitjan segle ii aC, va ser destruïda per Escipió Emilià en l'anomenada Tercera Guerra Púnica.

L'any 29 aC August va fundar en el mateix lloc una colònia romana amb el nom de Colònia Iulia Concordia Carthago, que es va convertir en la capital de la província romana d'Àfrica, una de les zones productores de cereals més importants de l'Imperi romà. El seu port va ser vital per a l'exportació de blat africà cap a Roma. La ciutat va arribar a ser la segona en importància de l'imperi amb 400.000 habitants.[nota 1]

L'any 425, els vàndals liderats per Genseric van prendre la ciutat i la van convertir en la capital del seu nou regne. Va ser reconquistada pel general romà d'Orient Belisari l'any 534 i va romandre sota influència romana d'Orient fins a l'any 705.

  1. Glenn Markoe. Phoenicians. University of California Press, 2000, p. 55. ISBN 978-0-520-22614-2. 
  2. Historia de Cartago ...[y otras obras] (en castellà). Barcelona: Imprenta del Fomento,, 1845. 
  3. Marco Simón, Francisco; Pina Polo, Francisco; Remesal Rodríguez, José: Repúblicas y ciudadanos: modelos de participación cívica en el mundo antiguo[Enllaç no actiu]
  4. Cartago. Instituciones políticas. Carácter del gobierno


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search