![]() |
Per a altres significats, vegeu «Cens de població». |
El cens és una mena de contracte, avui dia en desús, que es constitueix quan una persona (censatari) contreu l'obligació de pagar a una altra (anomenada censualista, censalista o censaler) una pensió (també anomenada cànon o renda) de caràcter anual (pagada en diners o espècie), com a contraprestació de la transmissió d'un capital (mobiliari o immobiliari) corresponent, i gravant una propietat seva amb la responsabilitat dels diners i del capital com a garantia del pagament. Normalment les legislacions exigeixen escriptura pública per a la seva constitució. El cens és alhora un contracte i un dret real.[1]
Els censos van ser una institució utilitzada en temps medievals i moderns, a Europa i Amèrica. S'assemblava a l'actual préstec hipotecari, llevat que el deutor conservava plens drets sobre l'immoble gravat. Encara perviu la figura del cens al Codi Civil espanyol vigent promulgat el 1889.[2] El legislador conserva les tres figures de cens: L'emfitèutic, el reservatiu i el consignatiu.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search