Cesaraugusta

Infotaula de geografia físicaCesaraugusta
(la) Colonia Caesar Augusta Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusColònia romana, vila closa i colònia augusta Modifica el valor a Wikidata
EpònimAugust Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHispània Tarraconense (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 39′ 15″ N, 0° 52′ 39″ O / 41.65424659°N,0.87753582°O / 41.65424659; -0.87753582
Banyat perEbre i Huerva Modifica el valor a Wikidata
Història
Cronologia
14 aC fundació de Caesaraugusta
2 gener 40 dC aparició de la Verge Maria a Sant Jaume el Major
380 Concili I de Saragossa
472 Capture of Caesaraugusta by the Visigothic army (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació23 desembre 14 aC Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició472 Modifica el valor a Wikidata
FundadorMarc Vipsani Agripa Modifica el valor a Wikidata
Caesaraugusta sobre un plànol modern de la ciutat
1.- Decumanus (actuals carrers Mayor, Espoz y Mina, i Manifestación)
2.- Cardo (actual carrer Don Jaime I)
3.- Fòrum
4.- Port fluvial
5.- Termes públiques
6.- Teatre
7.- Muralla[1]

Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,[1] possiblement el 23 de desembre,[2] sobre la ciutat ibèrica intensament romanitzada de Salduie.[3] La seva fundació va tenir lloc en el marc de la reorganització de les províncies d'Hispània per Cèsar August després de la seva victòria en les guerres càntabres.

La nova ciutat va rebre el nom de «Colonia Caesar Augusta». Va gaudir del privilegi d'ostentar el nom complet del seu fundador, qui va encomanar la seva deductio, com moltes altres tasques de l'Imperi, al seu general i persona propera íntim Marc Vipsani Agripa.

En la fundació de la ciutat van participar soldats veterans de les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina, llicenciats després de la dura campanya contra els àsturs i càntabres, amb la doble intenció de garantir la defensa del territori i alhora fixar en ell la presència de Roma. Saragossa comptava amb l'estatus de colònia immune, que li atorgava determinats privilegis com el dret a encunyar moneda o l'exempció del pagament d'impostos. Els nous ciutadans van ser adscrits a la tribu Aniense.

En el procés de reorganització dels territoris hispans, es van crear tres províncies (Tarraconense, Bètica i Lusitània), dividides en convents jurídics (districtes menors amb funcions judicials i administratives); d'ells, el regit per Caesaraugusta, el Convent Jurídic Caesaraugustà, era un dels més extensos dels set en els quals es dividia la província Tarraconense. Caesaraugusta va assumir des d'un primer moment el paper de capçalera regional, substituint a la colònia Victrix Ivlia Celsa (en l'actual Velilla de Ebro).

El període de més esplendor de la ciutat (segles I i II) va portar moltes de les grans obres públiques, de les que encara avui podem veure algunes: el fòrum, el port fluvial (que va convertir a Caesaraugusta en el principal redistribuïdor de mercaderies a la vall de l'Ebre), les termes públiques, el teatre o el primer pont de la ciutat, situat en l'emplaçament de l'actual Puente de Piedra i que probablement era una obra de carreus o mixta de pedra i fusta.

L'aigua també va representar un important paper en la Saragossa romana, tant per la seva situació a la vora del riu Ebre i al costat de la desembocadura dels rius Huerva i Gállego, com pels seus complexos sistemes d'abastament i regadiu. Al costat de les ja esmentades termes, s'han documentat multitud d'aljubs, fonts, clavegueres de desguàs i diversos trams de canonades de plom i sanejament.

  1. Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto. de Zaragoza, 2008 (4ª ed. revisada i ampliada), p. 669-708. ISBN 978-84-7820-948-4
  2. Mostalac Carrillo, Antonio i María Pilar Biel Ibáñez, «Arqueología y Patrimonio histórico-artístico (1992-2008)», en Guillermo Fatás (dir.), op. cit., 20084, p. 670.
  3. Mostalac Carrillo i Biel Ibáñez, op. cit., capòtol «Salduie/Salduvia (segle II a. C. a 15-14 a. C.)», p. 655-667.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search