Chulalongkorn

Sa Majestat
Chulalongkorn

Nom original	(th) จุฬาลงกรณ์
Biografia
Naixement	(th) จุฬาลงกรณ์ บดินทรเทพยมหามกุฎ บุรุษยรัตนราชรวิวงศ์ วรุตมพงศบริพัตร สิริวัฒนราชกุมาร 20 setembre 1853 Grand Palace (Siam)
Mort	23 octubre 1910 (57 anys) Amphorn Sathan Residential Hall (Siam)
Causa de mort	nefropatia
Sepultura	Wat Benchamabophit (en) Chakri Maha Prasat Throne Hall (en)
Rei de Tailàndia
1r octubre 1868 – 23 octubre 1910 ← Mongkut – Rama VI (oc)  →
Dades personals
Residència	Grand Palace (en) Phra Ram Ratchaniwet (en) Nantha Uttayan Palace (en) Phaya Thai Palace (en) Palau de Dusit Phra Chuthathut Palace (en) Koh Sichang Royal Villa (en)
Religió	Budisme i Theravada
Activitat
Lloc de treball	Tailàndia
Ocupació	monarca, oficial, escriptor, diplomàtic, polític, estadista
Activitat	(Floruit: 1890 )
Professors	Anna Leonowens
Carrera militar
Lleialtat	Siam
Branca militar	Reials Forces Armades de Tailàndia
Rang militar	field marshal (en) Admiral of the fleet (en)
Conflicte	Haw wars (en) , Guerra Francosiamesa i Holy Man's Rebellion (en)
Obra
Obres destacables Far From Home (en) Lilit Nitra Chakrit (en) Ngo Pa (en) (1912) Phra Ratcha Phithi Sipsong Duean (en)
Altres
Títol	Rei
Família	Dinastia Chakri
Cònjuge	Pan Malakul (–1910), mort de la persona Lamai Suwannathat (–1910), mort de la persona Nuang Bunyarattapan (–1910), mort de la persona Kho Snidvongs (–1910), mort de la persona Chiad Ladavalya (–1910), mort de la persona Pis Bunnag (–1910), mort de la persona Chan Saeng-Chuto (–1910), mort de la persona Erb Bunnag (–1910), mort de la persona Auan Bunnag (–1910), mort de la persona On Bunnag (–1910), mort de la persona Sae Rojanadis (–1910), mort de la persona Wad Kalayanamitr (–1910), mort de la persona Paw Malakul (–1910), mort de la persona Pum Malakul (–1910), mort de la persona Keaw Bunnag (–1910), mort de la persona Arb Bunnag (–1910), mort de la persona Aiam Bunnag (–1910), mort de la persona Puk Bunnag (–1910), mort de la persona Somburn Manprasert (–1910), mort de la persona Narivarakanarak (–1910), mort de la persona Liam Bunnag (–1910), mort de la persona Nom Jotikasthira (–1910), mort de la persona Phoem Sucharitakul (–1910), mort de la persona Ruan Sundarasardula (–1910), mort de la persona Luan Niyavanonda (–1910), mort de la persona Chan Sukumolchan (–1910), mort de la persona Sai Sukumolchan (–1910), mort de la persona Kesorn Sanidvongs (–1909), mort del cònjuge Sae Bunnag (1908–1910), mort de la persona Tham Bunnag (1908–1910), mort de la persona Sadab Ladavalya (1906–1910), mort de la persona Charoui Pramoj (1904–1910), mort de la persona Thipkeson Na Chiengmai (–1902), mort del cònjuge Chao Chom Manda Phrom (–1899), mort del cònjuge Kimniaw (–1897), mort del cònjuge Chum Krairiksh (1895–1910), mort de la persona Sangwan Amatayakul (–1893), divorci Sukhumala Marasri (1887–1910), mort de la persona Dara Rasmi (1886–1910), mort de la persona Nueang Sanidvongs (–1885), mort del cònjuge Prakong Amatayakul (1879–1910), mort de la persona Saovabha Phongsri (1878–1910), mort de la persona Saisavali Bhiromya (1878–1910), mort de la persona Hem Amatayakul (1878–1910), mort de la persona Savang Vadhana (1878–1910), mort de la persona Sunandha Kumariratana (1876–1880), mort del cònjuge Phandhasarnurak (1874–1910), mort de la persona Saovabhak Nariratana (1873–1887), mort del cònjuge Ubolratana Narinaga (1873–1910), mort de la persona Sawang Na Nagara (1871–1910), mort de la persona Morakot Phenkul (dècada del 1870–1910), mort de la persona Cham Kalayanamitr (dècada del 1870–1909), mort del cònjuge Yoi Isarankura (dècada del 1870–1896), mort del cònjuge Uam Bisalayaputra (dècada del 1870–1891), mort del cònjuge Mod Bunnag (dècada del 1870–1910), mort de la persona Talab Ketudat (dècada del 1870–1910), mort de la persona Chao Chom Manda Bua (dècada del 1870–1910), mort de la persona Tabtim Rojanadis (dècada del 1870–1910), mort de la persona Sud Sukumolchan (dècada del 1870–1910), mort de la persona Daksinajar (dècada del 1870–dècada del 1870), divorci Khae Phungbun (1867–1910), mort de la persona Prayuravongse (1867–1910), mort de la persona Khian Kalayanamitr (dècada del 1860–), divorci Seang Kalayanamitr (dècada del 1860–1898), mort del cònjuge Yuan Bunnag Yuan Saeng-Chuto Jiw Kapittha Wong Netrayana
Fills	Phongpraphai of Siam  () Khae Phungbun Suddha Dibyaratana  () Sukhumala Marasri Asdang Dejavudh  () Saovabha Phongsri Chirapravati Voradej  () Siriraj Kakudhabhand  () Saovabha Phongsri Nabhachara Chamrassri  () Saisavali Bhiromya Rangsit Prayurasakdi  () Suriyong Prayunraphan  () Mod Bunnag Vichitra Chiraprabha  () Savang Vadhana Tribejrutama Dhamrong  () Saovabha Phongsri Sasibongse Prabai  () Oraongka Ankayuba  () Mod Bunnag Yaovamalaya Narumala  () Ubolratana Narinaga Malini Nobhadara  () Saisavali Bhiromya Sirabhorn Sobhon  () Savang Vadhana Nibha Nobhadol  () Saisavali Bhiromya Samaya Vudhirodom  () Sommatiwongse Varodaya  () Savang Vadhana Paribatra Sukhumbandhu  () Sukhumala Marasri Abbhantripaja  () Adorndibyanibha  () Chum Krairiksh Dilok Noppharat Adisaya Suriyabha  () Mahidol Adulyadej, Prince Father  () Savang Vadhana Dibyalangkarn  () Rama VI  () Saovabha Phongsri Valaya Alongkorn  () Savang Vadhana Yugala Dighambara  () Saisavali Bhiromya Bismai Bimalasataya  () Vudhijaya Chalermlabha  () Purachatra Jayakara  () Chakrabongse Bhuvanadh  () Saovabha Phongsri Benbadhanabongse  () Anusara Siriprasadh  () Orabindu Benyabhak  () Suchitra Bharani  () Chum Krairiksh Isariyalongkorn  () Savang Vadhana Charoensri Chanamayu  () Bahurada Manimaya  () Saovabha Phongsri Abhakara Kiartivongse  () Mod Bunnag Isaravongs Vorarajakumara  () Chudadhuj Dharadilok  () Saovabha Phongsri Kannabhorn Bejaratana  () Sunandha Kumariratana Vajirunhis  () Savang Vadhana Bandhavanna Varobhas  () Chudharatana Rajakumari of Siam  () Ajrabarni Rajkanya of Siam  () Talab Ketudat Beatrice Bhadrayuvadi  () Chandra Saradavara, Princess of Phichit  () Saovabhak Nariratana Pravitra Vadhanodom Raphi Phatthanasak, Prince of Ratchaburi  () Talab Ketudat Urubongs Rajsombhoj  () Khajera Chirapradidha  () Lavad Voraong  () Hemvadi  () Isariyabhorn  () Yaovabha Bongsanid  () Suvabaktra Vilayabanna  () Srivilailaksana  () Oraprabandh Rambai  () Komala Saovamala  () Vapi Busbakara  () Prabha Bannabilaya  () Praves Vorasamai  () Voralaksanavadi  () Prabai Bannabilas  () Vimolnaka Nabisi  () Dara Rasmi Nabhanka Nibandhabongs  () Rama VII  () Saovabha Phongsri
Pares	Mongkut   i Debsirindra
Germans	Bhanurangsi Savangwongse Chandrmondol Chaturonrasmi Sunandha Kumariratana Savang Vadhana Saovabha Phongsri Sukhumala Marasri Banchob Benchama Narisara Nuwattiwong Damrong Rajanubhab
Cronologia
	Chulalongkorn's European Tours (en)
	Dvidha Bhisek Celebration (en)
Premis (1909)  Gran Cordó de l'Orde de l'Elefant Blanc (1907)  Order of Heinrich the Lion (en) (1906)  Orde de Sant Hubert (1900)  Knight Grand Cordon of the Order of Chula Chom Klao (en) (1897)  Orde de la Fidelitat (1897)  Banda dels Tres Ordes (1897)  Orde de Lluís de Hessen (1897)  Orde de la Corona de Ruda (1891)  Orde de Sant Andreu (1891)  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (1887)  Orde del Crisantem (1887)  Reial orde dels Serafins (1887)  Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer (1887)  Orde de l'Àliga Negra (1884)  Reial Orde Noruec de Sant Olaf (1882)  Orde de l'Elefant (1882)  Medalla Chakra Mala (1882)  Orde de la Casa Reial de Chakri (1881)  Reial orde de Kamehameha I (1878)  Orde de sant Miquel i sant Jordi (1871)  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III (1869)  Orde de la Corona de Tailàndia (1868)  Reial orde de sant Esteve d'Hongria  Order of the Nine Gems (en)
Signatura

Chulalongkorn (pronunciació: [t͡ɕùlaːloŋkɔːn]) o Rama V, el Gran (nom de govern Phra Chunlachom Klao, pronunciat [pʰráʔ ʨunláʨɔːm klâw], en tailandès: พระบาทสมเด็จ พระจุลจอมเกล้าเจ้าอยู่หัว, (Bangkok, 20 de setembre de 1853 -23 d'octubre de 1910) fou el cinquè rei de la Dinastia Chakri de Siam.^[1] És considerat un dels més grans sobirans siamesos.

Era fill del rei Mongkut (Rama IV) i de la reina Debsirinda. Va rebre una àmplia formació que incloïa classes particulars de prestigiosos professors com Anna Leonowens, tema en què es va basar la pel·lícula Anna and the King.

Va succeir al seu pare oficialment l'1 d'octubre de 1868 però sota la regència de Si Suriyawongse durant quatre anys, temps que va emprar el jove rei en visitar els territoris occidentals de Java, l'Índia i Singapur on va conèixer la política internacional colonialista, principalment dels països europeus. Més tard, durant el seu regnat, va viatjar dues vegades al continent europeu, en 1897 i 1907.

El 16 de novembre de 1873 va ser de nou coronat i reconeguda la seva majoria d'edat per governar com a sobirà de Tailàndia. Durant l'època va haver de contenir els desigs d'expansió colonial de França i el Regne Unit al sud-est asiàtic. Finalment va aconseguir sostenir la independència de Tailàndia, encara que va haver de cedir alguns territoris: Laos, Cambodja i zones al nord de Malàisia.

A l'interior, va iniciar un procés de reformes des de les velles estructures econòmiques feudals i de govern absolut del monarca cap a un model social més obert i la formació d'un govern o gabinet destinat a executar un programa de modernització. Va organitzar el territori en províncies i districtes, va declarar l'amnistia dels presos polítics i va abolir l'esclavitud. El conjunt de reformes va permetre que els senyors dels diferents territoris perdessin poder davant l'administració central. En 1896 es va posar en funcionament el primer ferrocarril del país que unia Bangkok amb Ayutthaya, va declarar una llibertat parcial de pràctiques religioses, en permetre que l'islam i el cristianisme fossin cultes públics autoritzats, va introduir el sistema monetari modern i el calendari occidental.

El rei Chulalongkorn tenia quatre mullers: les reines Saovabha Bhongsi, Savang Badana, Sunandha Kumariratana i Sukumalmarsi, a més de 32 consorts. El va succeir el segon dels seus 77 fills, Vajiravudh, com a Rama VI. El dia de la seva mort, 23 d'octubre, és festa nacional a Tailàndia.