Claude Lorrain

Plantilla:Infotaula personaClaude Lorrain

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Claude Gellée Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Chamagne Modifica el valor a Wikidata
Mort23 novembre 1682 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Luigi dei Francesi (1840–)
Trinità dei Monti (–1840) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatLorenès
Ciutadaniaducat de Lorena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant, gravador Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
GènerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme
Catàleg raonatClaude Gelee, called Lorraine, catalogue raisonné, 1837 (en) Tradueix (1837) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAgostino Tassi, Gottfried Wals i Claude Deruet Modifica el valor a Wikidata
Influències
Influències en
LlenguaFrancès Modifica el valor a Wikidata
MecenesUrbà VIII, Felip IV
Obra
Obres destacables
Paisatge amb l'embarcament a Ostia de Santa Paula Romana, Port amb l'embarcament de la Reina de Saba
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5f811364-dcc1-405b-a231-497fef9c3b7e Modifica el valor a Wikidata

Claude Gellée, més conegut en català com a Claudi de Lorena (en francès Claude Lorrain, pronunciat [klod lɔ.ʁɛ̃]) (Chamagne, Lorena, entre 1600 i 1605[nota 1]Roma, Estats Pontificis, 23 de novembre de 1682), va ser un pintor francès establert a Itàlia. Va viure al període de l'art barroc, dins del qual es va emmarcar en el corrent anomenat classicisme, on va destacar com a paisatgista. De la seva extensa producció subsisteixen avui dia 51 gravats, 1200 dibuixos i uns 300 quadres.[1]

De disposició manyaga, era de caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici.[2] Quasi desproveït d'educació, es va dedicar a l'estudi de temes clàssics, i va forjar per si mateix la seva fortuna, des d'un inici humil fins a assolir el cim de l'èxit personal. Es va obrir camí en un ambient de gran rivalitat professional, que malgrat tot li va portar a tractar amb nobles, cardenals, papes i reis.[3] La seva posició dins de la pintura de paisatge és de primer ordre, fet remarcable per la circumstància que en l'àmbit anglosaxó —on la seva obra va ser molt valorada i inclús va influir en la jardineria anglesa[4] sigui únicament conegut pel seu nom de pila, Claude, igual que artistes com Miquel Àngel, Rafael o Rembrandt. Gran innovador dins del gènere paisatgístic, ha sigut qualificat com el «primer paisatgista pur».[5]

Lorrain va reflectir en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge —l'anomenat «paisatge ideal»—, que cobra una nova significació basada en els seus referents clàssics, i que traslluu una concepció ideal de la natura i del món interior de l'artista, alhora que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal, perfecte.[6]

Un dels elements més significatius en l'obra de Lorrain és la utilització de la llum, a la qual atorga una importància primordial a l'hora de concebre el quadre: la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, per ser la base amb la qual organitza la composició, amb la qual crea l'espai i el temps, amb la qual articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, és un factor estètic, al destacar la llum com a principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude crea amb la seva llum.[7]

L'obra de Lorrain expressa un sentiment quasi panteista de la natura, que és noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es nodreix l'opus lorenià, però tot i així lliure i exuberant com la natura salvatge. Recrea un món perfecte aliè al pas del temps, però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit. Segueix aquell antic ideal d'ut pictura poesis, en què el paisatge, la natura, tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers.[8]

« Claudi coneixia el món amb el cor fins a l'últim detall. Se servia del món per expressar el que sentia a l'ànima. Això és el vertader idealisme! »
Goethe[9]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

  1. Luna, 1984, p. 27.
  2. Wittkower & Wittkower 1992, p. 193.
  3. Röthlisberger & Cecchi 1982, p. 9.
  4. «Claudio de Lorena». Arxivat de l'original el 2015-12-07. [Consulta: 11 juny 2012].
  5. DDAA 2005, p. 188.
  6. Luna 1984, pàg. 10-11.
  7. Castria Marchetti, Giorgi & Zuffi 2005, p. 192.
  8. Röthlisberger & Cecchi 1982, pàg. 11-13.
  9. Pijoán 2000, p. 119.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search