Colom missatger

Un colom missatger és un colom roquer (Columba livia) que s'entrena perquè torni al seu colomar des de llargues distàncies portant un tipus de missatge, anomenat columbogrames, en un tub anul·lar que se'ls col·loca lligat a una pota.

Els coloms missatgers han estat utilitzats des de l'antiguitat per portar missatges d'un lloc a aun altre (en pergamins enrotllats en una pota o a l'interior d'un tub). Ho han fet tant en temps de guerra, per notificar triomfs o derrotes, com en temps de pau, utilitzades per exemple pels hospitals per envair mostres de sang als laboratoris. Cal tenir en compte que els coloms missatgers poden recórrer 800 kilòmetres en un dia.

El vol del colom és ràpid i vigorós, arribant a assolir velocitats de més de 90 km/h. Atès que el seu instint li permet tornar a casa, des de temps antics se l'ha utilitzat per portar missatges. Mentre que els marins necessiten cronòmetres i sextants per determinar la seva posició, el colom missatger sap gairebé a l'instant -pel camp magnètic de la Terra i la posició del Sol- en quina direcció ha de volar encara que se l'hagi deixat anar en territori desconegut a centenars de quilòmetres de la seva llar. Així mateix, té en compte el moviment del Sol al cel perquè aquest no canviï la seva direcció de vol.

Existeixen diverses teories que expliquen la capacitat dels coloms missatger per trobar el rumb adequat, però pot suposar-se amb certa precisió la forma en què ho fan. Son aus unidireccionals; això és, que sempre retornen a casa, al colomar on varen néixer o on es varen adaptar com a adultes, encara que per això hagin de recórrer centenars de quilòmetres.

Aquest peculiar instint d'orientació, anomenat menotaxia, es deu al seu desenvolupat rellotge biològic, d'acord amb la latitud en què es va criar, de manera que tots els seus ritmes vitals estan adaptats a la intensitat i duració de la llum en aquell lloc per a qualsevol època de l'any. Així, en soltar al colom aquest dirigirà el seu vol en la direcció en què el Sol mostrarà l'adequada posició aparent a l'hora del dia i època de l'any que el colom recorda.

Tanmateix, aquesta facultat només li servirà per apropar-se al punt de destí. Per arribar al colomer en el seu tram final, els coloms missatgers usen un altre sentit d'orientació, anomenat farotaxia, basat en el reconeixement previ de punts fixos en diverses ocasions, com edificis, arbres, jardins, etc.