Coma (medicina)

Coma

Tipus	trastorn de la consciència, signe clínic, estat de consciència, alteració de la consciència i inconsciència
Especialitat	neurologia i medicina intensiva
Classificació
CIM-11	MB20.1
CIM-10	R40.2
CIM-9	780.01
CIAP	A07
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0092055
DiseasesDB	16940
Patient UK	coma
MeSH	D003128
UMLS CUI	C0009421 i C0860634

En medicina, el coma (del grec κῶμα o κωμα, que significa son profunda) és un estat sever de pèrdua de consciència que pot ser el resultat d'una gran varietat de condicions incloent-hi la intoxicació per (drogues, alcohol o altres tòxics), anomalies metabòliques (hipoglucèmia, hiperglucèmia, cetosi), malalties del sistema nerviós central: ictus, traumatisme crani-encefàlic, convulsions i hipòxia. Les causes metabòliques són les més freqüents.

El coma és una síndrome. Expressa un fort trastorn de les funcions cerebrals i, per tant, sovint comporta perill de mort. El pronòstic del pacient en situació de coma depèn de la gravetat d'aquest, de les malalties subjacents i de l'assistència mèdica. Des del punt de vista etiopatogènic, són dos els principals mecanismes responsables del coma: un és una alteració difusa d'ambdós hemisferis cerebrals i l'altre una disrupció del sistema reticular ascendent mesencefàlic que transporta les senyals nervioses al tàlem i al còrtex.^[1]