Comtat de Barcelona

Comtat de Barcelona
	Comitatus Barcinonensis (la)
Localització
Capital	Ciutat de Barcelona
Població humana
Religió	Església Catòlica
Geografia
Part de	Corona d'Aragó ; comtats catalans
Dades històriques
Anterior	Marca Hispànica, comtat de Berga, Comtat d'Osona, Comtat de Girona, comtat de Ripoll, Emirat de Xibrana i Gòtia
Creació	801
Dissolució	1164
Següent	Principat de Catalunya
14 desembre 1319	Esdeveniment clau
14 desembre 1319	Privilegi de la Unió dels regnes d'Aragó, València, Mallorca i comtat de Barcelona
Organització política
Òrgan legislatiu	Cort Comtal ,

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al segle ix sobre l'antiga Gòtia^[1] després de conquerir aquest territori als sarraïns (752-801).^[2] A més de Barcelona i la seva rodalia, aquest comtat comprenia també el territori de Terrassa, el Vallès, la majoria del Maresme i el Penedès.

↑ Sabaté 1998, pàg. 377

«

De fet, com ha reiterar Michel Zimmermann, solament raons ideològiques sustenten la noció unitaria inherent al concepte de Marca Hispànica, ja sigui per a ubicar-hi les droits de la couronne française [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella Gothica estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort.

»

↑ Sabaté 1998, pàg. 378

«

Aquest espai, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle viii formava part del regne visigot, la restauració del qual és ara invocada pels carolingis només a manera de reclam justificatiu, perquè l'objectiu aplicat immediatament és el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap permanent carcassa institucional superior.

»

[SABATE-1998/1-1] Sabaté 1998, pàg. 377

« De fet, com ha reiterar Michel Zimmermann, solament raons ideològiques sustenten la noció unitaria inherent al concepte de Marca Hispànica, ja sigui per a ubicar-hi les droits de la couronne française [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella Gothica estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort. »

[SABATE-1998/2-2] Sabaté 1998, pàg. 378

« Aquest espai, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle viii formava part del regne visigot, la restauració del qual és ara invocada pels carolingis només a manera de reclam justificatiu, perquè l'objectiu aplicat immediatament és el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap permanent carcassa institucional superior. »

[1]

[2]