Concordat del 1801

Concordat del 1801
	48° 51′ 24″ N, 2° 21′ 08″ E / 48.8567°N,2.3522°E
Tipus	tractat de pau ; concordat
Data	8 abril 1802 ; 15 agost 1801 ; 15 juliol 1801
Localització	París
Estat	França
Signatari	Pius VII; Representa: Santa Seu (15 agost 1801); Josep Bonaparte; Representa: Consolat francès (15 juliol 1801); Étienne-Alexandre Bernier; Representa: Consolat francès (15 juliol 1801); Emmanuel Crétet; Representa: Consolat francès (15 juliol 1801); Ercole Consalvi; Representa: Pius VII (15 juliol 1801)

El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801. Aquest pacte va restaurar la preponderància de l'església catòlica com la religió dominant a l'imperi francès.

El preàmbul diu: «El govern de la República francès reconeix que la religió catòlica, apostòlica i romana és la religió de la majoria dels ciutadans francesos.».^[1]^[2]

A la revolució francesa, l'Assemblea Constituent havia confiscat les propietats de l'església i dictat una constitució civil per al clergat, que sotmetia l'església al govern de l'estat i abrogava l'autoritat del papa. Ulteriorment, també va suprimir el calendari gregorià i les festes catòliques. El concordat va restaurar certes prerrogatives papals, tot i mantenir la preeminència de l'estat. El pacte reforçava el poder polític de Napoleó en desarmar la resistència dels catòlics contra el seu govern i en controlar la influència del Vaticà als afers polítics. Hauria dit al seu germà: «Conqueridors eficaços no es querellen amb sacerdots: són capaços de controla'ls i de utilitza'ls.».^[3] A França, va quedar en vigor fins al 1905.

Uns articles

El govern francès continua nominar els bisbes, però el papa obtingué el dret de destituir-los.
L'Estat paga un sou al clergat que va jurar fidelitat a les lleis de l'Estat
La llibertat de celebrar les cerimònies està restaurada
L'església abandonava tota reivindicació sobre possessions confiscades després de 1790
El calendari gregorià va ser restaurat l'1 de gener de 1806

↑ «Le Gouvernement de la République française reconnaît que la religion catholique, apostolique et romaine, est la religion de la grande majorité des citoyens français.» in: Jean-Pierre Chantin, Le régime concordataire français. La collaboration des Eglises et de l'État (1802-1905), Paris, Beauchesne, col·lecció Bibliothèque Beauchesne, 2010, 299 pàgines (francès)
↑ Berkley Center for Religion, Peace & World Affairs, The Third Republic and the 1905 law of Laicité Arxivat 2011-02-06 a Wayback Machine. in: France, consulta el 13 de març de 2012
↑ citat en: Nigel Aston, Christianity and Revolutionary Europe circa 1750-1830. Cambridge University Press, 2002,. ISBN 0521 460271 (en català: Cristianisme a l'Europ revolucionària de al voltant de 1750-18030)

[1] «Le Gouvernement de la République française reconnaît que la religion catholique, apostolique et romaine, est la religion de la grande majorité des citoyens français.» in: Jean-Pierre Chantin, Le régime concordataire français. La collaboration des Eglises et de l'État (1802-1905), Paris, Beauchesne, col·lecció Bibliothèque Beauchesne, 2010, 299 pàgines (francès)

[2] Berkley Center for Religion, Peace & World Affairs, The Third Republic and the 1905 law of Laicité Arxivat 2011-02-06 a Wayback Machine. in: France, consulta el 13 de març de 2012

[3] tat en: Nigel Aston, Christianity and Revolutionary Europe circa 1750-1830. Cambridge University Press, 2002,. ISBN 0521 460271 (en català: Cristianisme a l'Europ revolucionària de al voltant de 1750-18030)

[1]

[2]

[3]