Conquesta aragonesa de Sardenya

Conquesta de Sardenya

Conquesta de Sardenya Conquesta de Sardenya
Tipus	conquesta
Data	1323 – 1326
Coordenades	39° 36′ N, 8° 54′ E / 39.6°N,8.9°E / 39.6; 8.9
Escenari	Sardenya
Lloc	Sardenya (Itàlia)
Resultat	Victòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Corona d'Aragó Jutjat d'Arborea (1323-24) República de Pisa (1323-24) República de Gènova (1324-26) República de Sàsser (1326)
Comandants
Jaume el Just Infant Alfons Guillem d'Anglesola Guerau de Rocabertí † Dalmau de Rocabertí † Hug II d'Arborea Manfredi Gherardesca

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories (anomenades giudicati), de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. Les dificultats de les finances reials després de les guerres per Sicília (fins a 1295), els conflictes amb la Corona de Castella per les terres de Múrcia i Alacant (1296-1304) i el fracàs d'una temptativa de conquesta d'Almeria (1309) expliquen el retard de Jaume el Just a l'hora de materialitzar la conquesta de Sardenya, de la qual havia obtingut la infeudació del papa (Roma, 1297).

La possessió de l'enclavament sard podia interessar als catalans per raons econòmiques i estratègiques car posseïa nombroses riqueses naturals (salines, mines de plata i corall); la producció agrícola (cereals) i ramadera (carn, cuirs, formatges) eren abundants; la situació geogràfica de l'enclavament permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu; i de passada, la conquesta de Sardenya tenia altres avantatges, com guanyar mercats i enclavaments als competidors pisans i genovesos; suprimir una base del corsarisme; obtenir recursos complementaris per a l'erari reial i proporcionar terres i honors a la noblesa.

En les Corts de Girona (1321), Jaume el Just aconseguí que Sanç I de Mallorca oferís vint galeres, dos-cents cavalls, i un bon nombre de peons^[1] per empendre la Conquesta de Sardenya i després, va viatjar als regnes d'Aragó i de València, d'on també va rebre ajuda.