Conquesta aragonesa de Sardenya

Infotaula de conflicte militarConquesta de Sardenya
Conquesta de Sardenya (Mediterrani central)
Conquesta de Sardenya
Conquesta de Sardenya
Conquesta de Sardenya
Tipusconquesta Modifica el valor a Wikidata
Data13231326
Coordenades39° 36′ N, 8° 54′ E / 39.6°N,8.9°E / 39.6; 8.9
EscenariSardenya
LlocSardenya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria de la Corona d'Aragó
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Sards Jutjat d'Arborea (1323-24)
República de Pisa República de Pisa (1323-24)
República de Gènova República de Gènova (1324-26)
República de Sàsser (1326)
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Jaume el Just
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Infant Alfons
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guillem d'Anglesola
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Guerau de Rocabertí
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Dalmau de Rocabertí
Sards Hug II d'Arborea
República de Pisa Manfredi Gherardesca

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genovesos, estava dividida en quatre senyories (anomenades giudicati), de les quals tres estaven gairebé sota control dels pisans i la quarta, la dels Arborea, hi tenia una aliança estreta. Les dificultats de les finances reials després de les guerres per Sicília (fins a 1295), els conflictes amb la Corona de Castella per les terres de Múrcia i Alacant (1296-1304) i el fracàs d'una temptativa de conquesta d'Almeria (1309) expliquen el retard de Jaume el Just a l'hora de materialitzar la conquesta de Sardenya, de la qual havia obtingut la infeudació del papa (Roma, 1297).

La possessió de l'enclavament sard podia interessar als catalans per raons econòmiques i estratègiques car posseïa nombroses riqueses naturals (salines, mines de plata i corall); la producció agrícola (cereals) i ramadera (carn, cuirs, formatges) eren abundants; la situació geogràfica de l'enclavament permetia controlar millor la navegació a la Mediterrània occidental, cosa que permetia guanyar posicions en les rutes marítimes cap al llevant mediterrani, on es feia el comerç més lucratiu; i de passada, la conquesta de Sardenya tenia altres avantatges, com guanyar mercats i enclavaments als competidors pisans i genovesos; suprimir una base del corsarisme; obtenir recursos complementaris per a l'erari reial i proporcionar terres i honors a la noblesa.

En les Corts de Girona (1321), Jaume el Just aconseguí que Sanç I de Mallorca oferís vint galeres, dos-cents cavalls, i un bon nombre de peons[1] per empendre la Conquesta de Sardenya i després, va viatjar als regnes d'Aragó i de València, d'on també va rebre ajuda.

  1. Fulgosio, Fernando. Crónica de las Islas Baleares (en castellà). Maxtor, 1870, p.72. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search